Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Vito Volterra

Vito Volterra
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica
Wilhelm Johannsen
Biologia
Biòleg danès.
Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903
Erich Tschermak von Seysenegg
Biologia
Botànica
Botànic i genetista austríac.
Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits
Šělomó Rabinovič
Literatura
Escriptor jueu ucraïnès, més conegut amb el pseudònim de Šalom Aleikhem.
S’inicià en la literatura escrivint en hebreu, però, passat a l’ídix, es convertí en un humorista molt conegut Alguns personatges seus Menakhem Mendel, Tevje, etc s’han fet famosos És coneguda sobretot la seva novella La història del lleter Tevje 1914, amb reelaboracions posteriors, que ha estat convertida en una comèdia musical, tant al teatre com al cinema Anatevka The Fiddler on the Roof
Karl Erich Correns
Biologia
Botànica
Botànic i genetista alemany.
Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat
hibridació
Biologia
Producció d’híbrids.
La hibridació té una gran importància econòmica i biològica, puix que augmenta la variabilitat genètica, permet canvis adaptatius i de comportament, etc En la segona generació la transmissió dels caràcters adquirits per la hibridació segueix les lleis de Mendel, per la qual cosa els híbrids no es poden conservar per reproducció sexual, puix que els caràcters reunits en un individu podrien segregar-se En les plantes són reproduïts asexualment per tal de conservar-ne les característiques
Charles Victor Naudin
Botànica
Botànic francès.
Precursor de Darwin per la seva concepció de l’evolució orgànica, féu nombrosos experiments d’hibridació al Jardin des Plantes, a París, i arribà a una sèrie de conclusions teòriques que apropen la seva obra a la de Mendel, motiu pel qual ha estat considerat un dels fundadors de la genètica El 1869 s’establí a Cotlliure on creà un jardí experimental i d’aclimatació, i el 1878, a Antíbol, hi dirigí un centre de recerca botànica Escriví Les hybrides du règne végétal
Hans T heodor David
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest darrer en…
Hugo de Vries
Hugo de Vries
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic neerlandès.
Professor a la Universitat d’Amsterdam des del 1878 fins al 1918, no deixà de fer experiments sobre plantes fins el darrer dia de la seva vida El 1900 redescobrí les lleis de la hibridació formulades per Mendel 35 anys abans Poc temps després exposà, al seu llibre Die Mutationstheorie ‘La teoria de les mutacions’, 1901-03, el resultat de nombroses observacions sobre diferents generacions d’ Oenothera , vegetal d’origen americà Havia descobert la variació brusca de les espècies, i pogué formular una nova teoria de l’evolució basada en les mutacions, teoria que fou desenvolupada en…
Antoni de Zulueta i Escolano
Biologia
Biòleg.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural , on debutà com a naturalista És autor d’obres de divulgació científica Las leyes de Mendel 1926, Herencia y ambiente 1927, Estado actual de la teoría de la evolución 1928 i La formación de especies por hibridación 1928 Traduí al castellà El origen de las especies , de ChDarwin, i Evolución y mendelismo de…