Resultats de la cerca

Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de …

Situació Base d’un colomer, recolzada en part sobre una roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben a la part alta del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC587872 Colomer Es tracta de la base d’un colomer, recolzat parcialment sobre la roca La part que en sobresurt fa 3 m d’ample per 1,5 m L’aparell és irregular, amb els carreus de petites dimensions, només treballats a les cantonades, units per un morter de guix L’alçària de les restes conservades no ultrapassa els 3 m A la base les pedres fan un sòcol poc pronunciat Per poder arribar-hi hom hi practicà…

Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies…

De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d’Argestues i de Miravall Pertany a la vall d’Aguilar, antic territori del vescomtat de Castellbò

Situació És situat a l’inici de la pista que puja fins a Miravall, dins d’una bauma Mapa 34-11253 Situació 31TGC587865 Just on comença la pista que va a Miravall hi ha una casa, el Mas del Paraire, vora el riu de Castellàs Damunt mateix de la casa, i a l’altra banda de la pista, hi ha una roca amb una bauma L’hàbitat és inaccessible a causa de l’emboscament de l’indret, però pot arribar-s’hi fins ben a la vora seguint un camí que, des de sobre mateix de la casa, passa pel damunt de la bauma Història Tot i que segurament hi ha hagut una ocupació moderna de l’indret,…

Situació Vista del mur de migdia amb una finestra de doble esqueixada d’aquest malmès edifici, unit al Mas del Paraire Arxiu Gavín La capella és situada al costat del Mas del Paraire, edifici que es troba sobre la carretera de Miravall, a uns 200 m de la seva cruïlla amb la carretera que va de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, poc abans de la cruïlla amb la pista de Castellàs i el lloc de Nyus JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG588865 Història El Mas del Paraire, esmentat en el cens del 1860, és situat al costat del riu de Castellàs, entre l’antic lloc de Nyus i el poble de …

Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de…

Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…

És autor d’ El arte en la santa Iglesia Catedral de Tortosa 1898, El Palau Episcopal de Tortosa 1900 i de diverses biografies d’escultors tortosins Josep Santiago i Vestrateu 1923 i Víctor Cerveto i Riba 1925 Collaborà en la premsa local, i els seus articles apareguts en la revista La Zuda 1916-33, sota la secció “Contalles crepusculars tortosines”, foren recollits en un llibre editat el 1984 per Ramon Miravall i M Antònia Parés Altres obres seves són La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del renaixement 1934, 2a ed del 1981 i Girípigues tortosines…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Sant Joan de l’Albagés L’Albi Santa Maria de l’Albi Arbeca Sant Jaume d’Arbeca Les Borges Blanques Santa Maria de les Borges Blanques abans Sant Pere Castelldans Santa Maria de Castelldans Cervià de les Garrigues Sant Ramon de Cervià abans Sant Miquel Santa Maria de les Besses El Cogul Santa Maria del Cogul L’Espluga Calba Santa Maria de l’Espluga Calba La Floresta Santa Maria de la Floresta abans dels Castellots Fulleda Santa Maria de Fulleda La Granadella Santa Maria de la Granadella…