Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Sant Cebrià de Penida o Església del Sorral d’en Berta (Roses)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església, totalment desapareguda poc després de l’any 1969, es trobaven en una sorrera de la vall de la riera de la Trencada antigament de Penida, 1 km al sud-est de can Coll Cal identificar aquesta església, d’advocació desconeguda, amb la cella de Sant Cebrià de Penida, esmentada des del segle IX, ja que en els capbreus de Santa Maria de Roses de l’any 1624 hom fa referència a la “ coma de Penida” , a la vinya de “ Berta de Penida”, o , fins i tot, en els capbreus de 1798-1802 hi ha allusions al “ camí d’Alseda a Penida” , coincident amb el camí que de la vall de l’…
Agobard
Nota autògrafa d' Agobard al marge d’unes taules de còmput: " 782. Aquest any vaig venir de les Hispànies a la Gàl·lia Narbonense "
© Fototeca.cat
Història
Visigot probablement originari de l’actual Catalunya.
S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…
Àtala
Cristianisme
Fundador i primer abat de Sant Policarp de Rasès (diòcesi de Narbona).
Bé que la seva personalitat històrica és molt confusa, sembla força segur que fugí de la invasió sarraïna i obtingué, per a dur-ne a terme la fundació, un precepte d’immunitat de l’emperador
Delà I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (862-894/895?).
Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’installar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei Això feu creure que Delà havia…
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació…
Teuter
Cristianisme
Bisbe de Girona (870-887).
La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a recaptar-ne un altre…
Santa Maria de Cassanhas
Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de…
Sant Joan Sescloses (Peralada)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de ponent F Tur Sant Joan Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats closes, conreus i aiguamolls És dins el terme històric de Vilanova de la Muga, que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG060808 L’església és al cantó de tramuntana de Castelló d’Empúries, la població més propera Des d’aquesta vila s’hi…
Ruïnes de Penida (Roses)
Art romànic
Situació La vall i el lloc de Penida d’època medieval, actualment són coneguts com la Trencada És una vall situada al nord-est de Roses La riera de la Trencada dese oca prop a la Ciutadella, per tant vora l’antiga ciutat i població medieval de Roses Mapa 259M781 Situació 31TEG168823 Un camí, des de Roses o bé des de la carretera de Cadaqués, s’endinsa per la vall de la Trencada o de Penida, passant primer per la gran masia de Cam Coll i seguint per diferents masos fins a Can Berta, una casa gran deshabitada Al fons de la vall, sobre un serrat de poca elevació, hi ha les restes medievals…