Resultats de la cerca

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…

Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l'…

El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe  La seconde surprise de l’amour  1959, de Marivaux  Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre textos propis…

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

Pastor purità, emigrà a Massachusetts 1631, però en fou expulsat a causa de les seves denúncies contra la intolerància religiosa Fundà aleshores la ciutat de Providence 1636, i obtingué la carta reial que establí la colònia de Rhode Island 1644, de la qual fou governador 1654-57 i on aplicà els seus ideals de democràcia i llibertat religiosa

Després de la Segona Guerra Mundial escriví les novelles Les épées ‘Les espases’, 1949, Perfide i Le hussard bleu ‘L’hússar blau’, 1950, Le grand d’Espagne i L’enfant triste 1951, on menysprea les ideologies contemporànies i manifesta interès per les tragèdies sentimentals