Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de SantPere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa…

Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament

Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de SantPere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del…

Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…

Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de SantPereSallavinera L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat…

Situació Vista general d’aquesta església, d’una gran senzillesa constructiva, amb la volta partida pel mig i en estat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça dalt d’un turó que voreja la carretera de Manresa a Calaf, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG796208 S’hi arriba fàcilment des de Calaf per la carretera de Manresa Poc després del quilòmetre 29, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que, amb un curt recorregut, hi mena FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Puigdemàger Inicialment, tingué…

Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de SantPereSallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors