Situació
Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme.
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG747212.
L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell. Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn responsable de la capella, resident a Sant Pere Sallavinera. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Mirambell. Inicialment, tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat. Depengué del monestir de Sant Pere de Casserres per donació dels senyors del castell, els vescomtes de Cardona.
El lloc de Mirambell es documenta a partir de l’any 1039, quan la vescomtessa Engúncia, en el seu testament, donà al monestir de Sant Pere de Casserres terres situades a Mirambell (Mirabello). Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, d’entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Mirambel. L’advocació de l’església no es troba esmentada fins l’any 1102 en el testament de Bernat Bermond, el qual deixà a Sant Pere de Mirambell oli per lluminària de l’església.
El primitiu edifici es va reconstruir vers l’any 1143, moment en què consta la dedicació a sant Pere i sant Sadurní. L’any 1890 es va començar a celebrar culte a la nova església situada al poble, i l’antiga restà abandonada i sense culte en el cementiri. Arran de l’arranjament parroquial de l’any 1878 s’amplià el terme parroquial amb l’antiga parroquial de Durfort, que havia estat sufragània de la parròquia de Cunill i a partir d’aquell moment ho passà a ser de la de Mirambell.
L’antic temple es troba sense culte i abandonat en el cementiri de la població, mentre que el culte com a parròquia se celebra en el nou edifici. (ABC)
Església
Absis d’aquesta antiga parròquia, Sant Pere de Mirambell.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Es tracta d’un edifici romànic que, a desgrat de les reformes introduïdes posteriorment, encara conserva la seva estructura bàsica intacta, bé que, per ocupar el cementiri, mostra els laterals de la nau amb dos cossos de nínxols adossats, obrats modernament, que li donen una amplada inusitada i un aspecte totalment desproporcionat i feixuc, accentuat encara per l’escapçament de l’espadanya que coronava el mur de ponent.
L’església és d’una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular totalment llis. La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, mentre que l’absis, atesa la seva planta semicircular, admet una volta d’un quart d’esfera, ambdues fetes amb pedra. Uns simples ressalts, un per banda i enllaçats amb un arc de mig punt, s’interposen entre la nau i l’absis, i formen la degradació entre ambdós cossos. A tocar de la capçalera, els murs han estat descarregats amb l’obertura de dues capelles laterals, poc profundes, acabades amb arcs de mig punt adovellats, obertes probablement més tardanament.
Tant la porta, oberta a ponent, com les finestres que hi ha actualment, obeeixen a processos de remodelació posteriors, que no tenen res a veure amb l’obra romànica. Amb tot, reutilitzada com a carreu, a frec de l’actual finestró de l’absis hi ha una llinda de finestra, que és de fet un bloc monolític, retallat inferiorment en forma d’arc de mig punt, i que segurament havia emmarcat superiorment la finestra absidal.
L’aparell de l’obra romànica, tot i que mostra algunes reestructuracions en general, podem dir que ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, de dimensions més grans a l’absis, que han estat disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt.
Deixant de banda les adobadures que s’hi van fer, encara prou patents, l’edifici respon a una refecció portada a terme a mitjan segle XII, seguint els estils arquitectònics que imperaven dins el món rural, evidenciats en la simplicitat estructural i en la manca d’elements decoratius a les façanes de la construcció.
Des que es va fer la nova església, als peus del castell, l’any 1890, aquesta església resta abandonada i sense culte, cosa que es reflecteix especialment a l’interior, on es constata una gran deixadesa. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1966, I, pàgs. 77 i 170
- Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
- Buron, 1980, pàg. 88
- Albareda, 1980-82, pàg. 8
- Pladevall, 1982, vol.V, pàg. 460
- Carmona-Pedraza, 1984, pàg. 16