Resultats de la cerca

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec delbisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre…

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’…

Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des…

Aquest temple era a l’antic lloc de Remolins, que segons J Lladonosa s’ha de situar on avui s’aixeca la Torre dels Canonges, al marge dret del Segre Actualment, el topònim Remolins designa una sèquia que rega l’horta del terme de Soses L’indret és documentat per primera vegada l’any 1153, com a afrontació d’una terra situada al lloc de Torres de Segre L’any 1154, torna a esmentar-se en una concòrdia feta entre el bisbe de Lleida i els templers sobre la recepció dels delmes de diversos llocs L’església de Remolins es consigna per primer cop…

Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de…

Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada…

El 22 de juliol de l’any 1578, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Girona diputat militar Felip Galceran de Castre-Pinós, vescomte d’Évol diputat reial Antoni Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Vila, prior de Sant Genís i canonge de Barcelona oïdor militar Onofre Cerveró, donzell oïdor reial Montserrat Montfar, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El consistori del 1578 fou, sens dubte, un dels més erudits del…

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de…

És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del…

Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme és marcat…