Resultats de la cerca

Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…

El 1948 s’inicià en la revista El Globito , i el mateix any fou contractat per l’editorial Toray, amb la qual collaborà en les revistes Chispa 1948-49 i Garabatos 1950 Fou un dels principals dibuixants de la sèrie editada també per Toray  Hazañas Bélicas , sobretot a partir del 1958, i autor del dibuix del soldat de la portada característic de la publicació, de la qual el seu traç vigorós i precís es convertí en un element identificador Cal esmentar també, per a la mateixa editorial, les sèries El pequeño mosquetero 1951, Hazañas del Oeste 1962 i Sioux 1964 Treballà també per a publicacions…

Formada inicialment al Melbourne Conservatorium, el 1931, gràcies a una beca, ingressà a la Royal Academy of Music de Londres, on estudià composició amb R Vaughan Williams i piano amb A Benjamin Entre el 1936 i el 1938 tingué E Wellesz com a mestre a Viena, i N Boulanger, a París Residí als Estats Units entre el 1942 i el 1959, país en el qual donà a conèixer part de la seva obra compositiva, i el 1948 obtingué la nacionalitat nord-americana Es comprometé en nombroses iniciatives destinades a divulgar la nova música i a promocionar els compositors joves Exercí la crítica en el "New York…

Bé que estudià biologia marina a la Universitat de Stanford, molt aviat se li desvetllà la vocació literària i, després de diverses provatures, aconseguí, amb Tortilla Flat 1935, l’èxit que el donà a conèixer, combinant una estructura novellística rebuscada amb una història de les classes menys privilegiades a Monterey que desencadenà una gran polèmica nacional La seva preocupació social es palesà també en In Dubious Battle 1936, on el tema central és la vaga d’uns veremadors californians, i en especial en The Grapes of Wrath 1939, novella amb la qual guanyà el premi Pulitzer Durant la Segona…

Després de passar la infància i l’adolescència en diferents països a causa de la feina del seu pare, el 1927 es matriculà a la Michigan State University Dos anys després deixà els estudis per seguir l’exemple de pioners de l’aviació com Charles Lindbergh i Amelia Earhart, i s’installà a Nova York, on es tragué la llicència de pilot d’avions El 1929 fundà l’associació Ninety-Nines, el primer club de dones pilots d’avions Wells fou la primera dona membre del Caterpillar Club, una distinció que es concedeix a les persones que han salvat la vida saltant en paracaigudes d’un avió a punt d’…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un…

Format a la High School of Music and Art de Nova York i posteriorment a les universitats de Columbia i Princeton, en 1956-58 s’installà a Roma per estudiar amb G Petrassi i parallelament assistí als Cursos de Darmstadt, on fou alumne de K Stockhausen Exercí la crítica musical en el New York Times  1958-62 i el New York Herald Tribune  1963-66, i també treballà en diferents emissores radiofòniques i televisives nord-americanes i estrangeres, com ara la BBC Londres, CBC Mont-real, RAI Roma, RTF París i National Public Radio Nova York i Washington, per a les quals compongué música…

Es doctorà el 1957 per la Universitat de Yale Collaborà en The New York Herald Tribune , Esquire i Harper’s  i fou corresponsal del Washington Post a l’Amèrica Llatina Conegut pel seu estil incisiu i provocador, defensà el periodisme com a nou art realista “nou periodisme”, en el qual emprà un gran domini verbal per a recrear argots que evoquen ambients de gran versemblança malgrat la seva evident exageració Amb esperit iconoclasta, sostingué sovint posicions a contracorrent, reflectides tant en els reculls d’articles i reportatges The Kandy Kolored Tangerine Flake Streamline…

El 1896 s’associà amb H Gasellins i A Lindgren, amb qui projectà el pavelló de Finlàndia a l’Exposició Internacional de París 1900 L’estació de tren de Hèlsinki 1904-14 és una de les seves obres més representatives dins un llenguatge eclèctic, organitza els volums amb equilibri i utilitza els materials amb una gran economia El projecte per a l’edifici del Chicago Tribune 1922, encara que quedà segon, fou considerat virtual guanyador Això, a part d’influir el posterior sentit del gratacel americà, li obrí les portes dels EUA, on s’installà a Cranbrook l’any 1923 Ensenyà a la…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…