Resultats de la cerca

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies…

Estudià bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal El 1906 fundà la “Revista Pasteur”, que transformà 1907 en “Revista Veterinaria de España” Publicà un Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, fita important dins la veterinària del seu temps

Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, de Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc

L’any 1907 ingressà, com a primer collaborador de Turró, al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, i des del 1927 fins al 1939 en fou director Treballà sobre bacteriologia i immunologia L’any 1922 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Del 1925 al 1929 presidí la Societat Catalana de Biologia

Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel —que també se’n fa a Amer Gironès—, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torró de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró de crema amb…

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

És autor, entre altres treballs, de Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona 1936, Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró 1950, La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón 1959, L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX 1971 i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó 1973

Estudià medicina a Barcelona, rebé una gran influència de Turró i fou deixeble de Fargas Des del 1917 fou catedràtic d’obstetrícia a la Universitat de Barcelona i un dels millors mestres del seu temps Publicà nombrosos treballs de l’especialitat i de divulgació, entre els quals Per quan s’és mare, Bateig per necessitat , etc Fou cofundador de la Revista Española de Obstetricia i Ginecología Fou el primer a Catalunya que practicà la pubiotomia i la diagnosi de gestació amb el mètode d’Abder Halden

Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat