Resultats de la cerca

És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…

El màxim òrgan de la fundació és el patronat constituït per membres del govern espanyol un dels quals, el ministre de cultura, en deté la presidència, i membres de la família Thyssen L’any 2002 la vicepresidència vitalícia passà a la vídua del fundador, Carmen Cervera, baronessa Thyssen-Bornemisza El 90% del fons es troba, des del 1992, al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, installat al palau de Villahermosa La resta, una vuitantena d’obres, es mostrà al monestir de Pedralbes de Barcelona del 1993 al 2004 Aquest any, en virtut d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació, les…

Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…

Els zoques actualment són uns 20 000

El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…

Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…

D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…

Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…