Resultats de la cerca

D’això hom dedueix que la proposició és veritable per a tot n

Les quitinases són presents en el suc gàstric dels cargols i en els bacteris

El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, per mitjà de les operacions de A , l’estructura d’àlgebra de Boole El conjunt P E de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P E n en P E definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complementacions assignació de complementaris en E

en el desenvolupament en sèrie de potències de la funció Així, B 1 = 1/6, B 2 = -1/30, B 3 = 1/42, etc Alguns autors anomenen nombres de Bernoulli els coeficients B n de x n / n en el desenvolupament de MacLaurin de x / e x -1, de què resulta B 0 = 1, B 1 = -1/2, B 2 = 1/6, B 4 = -1/30, B 6 =1/92, … i B 2 n +1 =0 Hom empra els nombres de Bernoulli en fórmules d' integració numèrica i en càlcul de diferències finites

Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del…

La i-èsima derivada parcial de f en el punt a és, doncs, el nombre ∂ f/∂x i a = df i /dx i a i Si aquesta és, al seu torn, derivable, hom pot definir derivades parcials d’ordres superiors , com, per exemple, ∂ 2 f /∂ x i ∂x j = ∂∂ f / ∂x i / ∂ x j

Els vectors v 1 ,, v n són aleshores linialment dependents A partir de l’anterior expressió hom pot expressar cada vector com a combinació lineal dels altres Si no existeix cap conjunt d’escalars a i que satisfacin l’anterior condició, hom diu que els vectors v i són linealment independents

Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena