Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
simulació de presència
Electrònica i informàtica
Sistema automàtic que s’instal·la amb finalitats dissuasives en un habitatge buit per simular que hi ha gent a dins.
Generalment consisteix en algun tipus de temporitzador que encén i apaga els llums o l’aparell de música, o bé fa apujar i abaixar les persianes o els tendals
visera
Militar
Peça metàl·lica mòbil del casc, situada a la part anterior.
Hom la podia apujar o abaixar, i quan era closa tapava la cara del cavaller permetia de veure-hi mitjançant una escletxa, dita vista, i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior Antigament era anomenada cara o careta
corba de Phillips
Economia
Representació gràfica de la relació existent entre el percentatge d’atur i la taxa d’augment dels salaris segons A.W.Phillips, el 1958.
Demostrà que en el període de 1861-1957, a la Gran Bretanya, la relació d’aquestes dues variables fou inversa d’una manera estable, la qual cosa contradeia la recomanació, fins aleshores ortodoxa, que per a reduir l’atur calia abaixar els salaris
aleró

a Turbulència en incidència pronunciada; b millora de la penetració causada per un bec afegit al caire d’atac; c escolament en vol horitzontal; d augment de la sustentació causada per un aleró posterior; e aleró simple; f aleró obert; g aleró Fowler; h aleró doblement obert
© fototeca.cat
Transports
En els avions, superfície mòbil i articulada, situada a l’extrem del caire de sortida de l’ala.
Serveix per a governar el moviment de balanceig de l’aeronau Per tal d’aconseguir això, l' aleró de l’ala que puja ha d’abaixar-se, alhora que ha d’alçar-se el de la que baixa Els diversos tipus d’alerons es distingeixen per llur moviment respecte a l’ala
boicot
Sociologia
Dret internacional
Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir.
És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant els seus…
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
abaixador
abaixador Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Menestral que abaixava draps de llana.
Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses
peu
Música
Secció extrema inferior del tub d’alguns aeròfons que no acaben en un pavelló, en la qual la variació del diàmetre interior és molt petita.
Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió