Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
tiourea
Química
Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH2)2C=S.
És un sòlid cristallí, blanc llustrós, de gust amarg, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 182°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per escalfament del tiocianat amònic Té aplicació en síntesi orgànica, com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i acceleradors de la vulcanització del cautxú i com a repellent d’insectes
pirrolidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell pirròlic (pirrole) totalment hidrogenat.
És un líquid incolor, tòxic, amb l’olor característica de les amines, que bull a 89°C i té una densitat de 0,852 És soluble en l’aigua, alcohol i èter Hom l’obté per reducció del pirrole i per tractament del tetrahidrofurane amb amoníac Presenta propietats bàsiques i és emprada com a intermediària en la manufactura de productes farmacèutics, fungicides, insecticides i acceleradors de vulcanització Té la fórmula
Stanford Linear Collider
Col·lisionador lineal instal·lat dins del SLAC (Stanford Lineal Accelerator Laboratory), a Califòrnia.
La construcció s’inicià el 1983 i començà a funcionar el 1987 Té una energia aproximada de 90 GeV La seva estructura lineal presenta avantatges i inconvenients respecte al LEP Sembla que la tendència que se seguirà en el futur és la de construir acceleradors, llevat d’algunes excepcions D’altra banda, l’energia del LEP és més elevada i per això produeix major quantitat de partícules Z o
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per AGhiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n'ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba El 2015 rebé…
generador
![](/sites/default/files/media/FOTO/Cifec_26601000_generador_dinamoelectric.jpg)
generador dinamoelèctric
Electrònica i informàtica
Màquina, aparell o dispositiu que produeix energia elèctrica amb una tensió (o un corrent) d’unes característiques determinades.
Dins els diversos tipus de generadors, els més corrents són els dinamoelèctrics, emprats per a la producció industrial d’electricitat, que són màquines elèctriques que transformen l’energia mecànica en elèctrica per a corrent altern és emprat l'alternador, i per a corrent continu, la dinamo Els generadors electroquímics piles i acumuladors tenen un ús molt més restringit Els generadors electroestàtics , desenvolupats a partir de l'electròfor de Volta, produeixen electricitat per inducció electroestàtica els més coneguts són les màquines electroestàtiques rotatives de Ramsden, Kelvin i…
Barry C. Barish
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Barish_Barry.jpg)
Barry C. Barish
© Linear Collider Collaboration
Física
Físic nord-americà.
Graduat i doctorat 1962 per la Universitat de Califòrnia, el 1963 s’incorporà al California Institute of Technology, on s’ha dedicat principalment al desenvolupament i el disseny d’acceleradors de partícules Investigador principal 1994 i director 1997 del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , ha dirigit alguns dels experiments i les observacions més rellevants en aquesta installació, entre d’altres la primera detecció de la fusió de dos forats negres 2015, important en la confirmació experimental de l’existència de les ones gravitacionals Té també una participació…
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la radioactivitat…
magnetohidrodinàmica
Física
Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats (gasos ionitzats, plasmes, etc), sotmesos a l’acció de camps magnètics.
La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estellar i interestellar per exemple…