Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Ferran de Montcada i Gaetani
Història
Política
Polític.
Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes
commixtió
Dret
Unió de coses que es barregen i es compenetren talment, que no es poden separar ni distingir.
És una forma d’adquirir la propietat de béns mobles per accessió Si les coses o els béns s’han barrejat casualment o bé la unió ha estat feta per acord mutu dels propietaris o per voluntat d’un de sol amb bona fe, resta constituït un condomini cada un dels propietaris adquireix un dret proporcional a la part que li correspongui, atès el valor de les coses mesclades o confoses Si la barreja ha estat feta maliciosament, l’autor de la mescla perd la cosa que li pertanyia i resta obligat a indemnitzar l’altre propietari
Hug de Fenollet i de Canet
Cristianisme
Bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56).
Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic
Sixt V
Cristianisme
Nom que adoptà Felice Peretti en ésser elegit papa (1585-90).
Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels aqüeductes que…
Barthold Georg Niebuhr
Historiografia
Historiador i diplomàtic alemany d’origen danès.
El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que…
absolutisme
Política
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’aspecte de…
Anna d’Àustria
Anna d’Àustria , reina de França, per Rubens
© Fototeca.cat
Història
Reina de França.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…
Sebastião José de Carvalho e Melo

Sebastiao José de Carvalho e Melo
© Fototeca.cat
Història
Polític portuguès, comte d’Oeiras (1759) i marquès de Pombal (1769).
Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de Pará i…
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
Timor Oriental 2011
Estat
Com els anys anteriors, el 2011 va ser testimoni de la renovació anual del mandat de la Missió Integrada de les Nacions Unides al Timor Oriental pel Consell de Seguretat mitjançant la Resolució 1969 2011 Aquesta renovació va permetre que, tot i cedir les funcions de seguretat a la policia nacional a partir del mes de març, una part de les forces de policia de les Nacions Unides es van mantenir al país durant tot l’any per donar suport a la preparació de les eleccions presidencials previstes per a l’any 2012 També al mes de març, el ministre d’Afers Estrangers timorès, Zacarias da Costa, va…