Resultats de la cerca
Es mostren 10534 resultats
Ferdinand Julius Cohn
Botànica
Botànic i citòleg alemany.
Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies
Stanislaw Niewiadomski
Música
Compositor i crític musical polonès.
Estudià a L’viv amb K Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F Krenn i IJ Paderewski 1882-85, i a Leipzig, amb S Jadassohn Ensenyà a l’escola de L Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat 1887-1914 També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori 1920-28 El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions Receptiu a les teories d’E…
György Bessenyei
Literatura
Escriptor hongarès.
Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság ‘El tarannà dels hongaresos’, 1778, en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses Ágis tragédiája ‘La tragèdia d’Agis’, 1772 i A filozófus ‘El filòsof’, 1777 Els ideals de la Illustració, que deixaren llur empremta en tota…
Melchor Rafael de Macanaz

Melchor de Macanaz, amb el pla de la reedificació de Xàtiva (Madrid, Real Academia de la História)
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…
Mariefred
Vista del castell de Gripsholms (Mariefred), actualment museu d’art
© Mattias Leppäniemi/imagebank.sweden.se
convent de Santa Anna

Vista exterior del convent de Santa Anna, batejat actualment com a Convent de les Arts
JoMV
Marjorie Boulton
Literatura anglesa
Literatura esperantista
Escriptora anglesa en esperanto.
Graduada en literatura anglesa a Oxford el 1944, es dedicà a l’ensenyament al Charlotte Mason College actualment Universitat de Cúmbria, del qual fou directora Després d’obtenir el doctorat el 1971, es dedicà exclusivament a la literatura Aprengué esperanto el 1949 Els seus reculls poètics, de gran sensibilitat, són Kontralte 1955, Cent ĝojkantoj ‘Cent cants de joia’, 1957 i Eroj ‘Bocins’, 1959 El volum Virino ĉe landlimo ‘Dones a la frontera’, 1959 aplega les peces teatrals, i les proses es troben reunides en Dekdu piedetoj ‘Dotze peuets’, 1964 i Okuloj ‘Ulls’, 1967 Posteriorment publicà la…
Kurt Sanderling
Música
Director d’orquestra alemany.
Cursà els seus estudis musicals a Königsberg avui Kaliningrad i a Berlín 1922-31, on debutà el 1931, just acabats els estudis, com a director substitut a la Städtische Oper El 1936 abandonà Alemanya a causa de la seva identitat jueva i s’installà a Moscou, com a assistent de Georges Sebastian a l’Orquestra de la Ràdio El 1941 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad actualment de Sant Petersburg, conjuntament amb Jevgenij Mravinskij, càrrec que exercí durant gairebé dues dècades Mantingué una relació molt estreta, tant professional com personal, amb Dmitrij…
,
lipsanoteca

Lipsanoteca procedent de la capella de Santa Pelaia, guardada actualment a l’antiga rectoria d’Alinyà
Fototeca.cat
Alexandra F’odorovna
Història
Política
Darrera tsarina de Rússia (1894-1917).
Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra Alemanya 1915…