Resultats de la cerca

El 1877 emigrà a Cuba amb els seus pares, que es dedicaven al comerç de grans i farines S'establí a Santiago i hi treballà com a dependent a la coneguda casa Brauet y Cía, de la qual, més tard, n'esdevingué gerent Emprenedor empresari, fundà, el 1907, la Compañía Eléctrica de Alumbrado y Tracción de Santiago de Cuba posteriorment, també altres empreses com The Cienfuegos, Palmira and Cruces Electric, Railway & Co Membre actiu a diferents entitats finaceres i industrials, en les quals tingué càrrecs importants director i president del Banc Espanyol de l’Illa de Cuba i també de la Cambra de…

Fill d’actors, prengué el nom del seu pare adoptiu, el tenor i compositor JB Krebs 1774-1851 Amb tan sols sis anys aparegué davant del públic com a pianista, i quan en tenia set compongué la seva primera òpera Feodora El 1825 marxà a Viena per ampliar els seus estudis A partir del 1827 treballà com a director d’orquestra a Hamburg, i el 1850 succeí a R Wagner en la direcció del Teatre d’Òpera de Dresden Compongué òperes Sylvia, oder die Macht des Gesangs Sílvia, o la força de la cançó', 1829, Agnes, der Engel von Augsburg 'Agnès, l’àngel d’Augsburg', 1836, peces orquestrals…

Membre de la Unió Socialista de Catalunya des del 1923, participà en la seva joventut al Teatre de l’Orfeó Gracienc i a l’Associació Obrera de Teatre S’incorporà com a locutor a Ràdio Associació de Catalunya el 1932, emissora de la qual fou director fins el 1939 Amb la instauració del franquisme, fugí a França, on, després d’un temps d’internament al camp de concentració d’Argelers, visqué a Perpinyà, i on durant l’ocupació nazi collaborà amb la resistència francesa Retornat a Catalunya el 1963, des del 1983 fou president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya El 1984 fou distingit amb la…

Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar…

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El…

No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà fundador i exercí de professor a…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu Milità al partit català Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat IV de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d’Antequera per demanar…

Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i…

Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil de 1936-39,…