Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Elisabeth Françoise Eybers

Elisabeth Françoise Eybers (1956)
© Leon Levson - NALN & Literatuurmuseum
Literatura
Poetessa sud-africana.
És considerada la primera poetessa en llengua afrikaans la seva obra tingué ressò també als Països Baixos, on residí des del 1961 Die stil avontuur ‘L’aventura silenciosa’, 1939, de caràcter intimista, fou la seva primera obra important Seguiren Die ander dors ‘L’altra set’, 1946, Tussensang ‘Interludi’, 1950, Balans ‘Balanç’ 1963, Bestand ‘Residu’, 1982, Versamelde Gedigte ‘Poemes reunits’, 1990 i Tydverdryf/Pastime 1996, entre d’altres
coloured
Etnologia
Denominació aplicada als individus fruit del mestissatge entre diferents grups racials sud-africans (blancs, esclaus asiàtis i de Madagascar, indígenes, khois i sans i, en menor proporció, bantúids).
Durant els anys que l’ apartheid fou vigent 1948-91 constituí un grup oficialment segregat de les poblacions blanca i negra, amb un estatut intermedi De radicació preferentment urbana Ciutat del Cap i Port Elizabeth, estan molt europeïtzats i, com a resultat dels anys de segregació, han desenvolupat un cert grau d’identitat i de cohesió malgrat l’heterogeneïtat del seu origen Parlen anglès i afrikaans i són cristians Formen prop del 9% de la població sud-africana
Breyten Breytenbach
Pintura
Literatura
Escriptor i pintor sud-africà.
Actiu lluitador antiapartheid , l’any 1975 fou detingut en entrar clandestinament al seu país i, acusat d’activitats terroristes, fou condemnat a nou anys de presó L’any 1983 fou alliberat i s’exilià a Europa Hom el considera el més gran poeta viu en llengua afrikaans, en la qual ha publicat, entre d’altres llibres, Kouevuur ‘Gangrena’, 1969, Lotus 1970, Voet Skrif ‘Postdata’, 1976, Seisoen in die Paradys ‘Estació al paradís, 1980, però per raons polítiques ha decidit de renunciar a la seva llengua, i el seu últim llibre, True Confessions of an Albino Terrorist ‘Les veritables…
Natal
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica, situada a l’E de l’estat.
La capital és Ulundi Limita al NW amb les muntanyes Draken, al NE amb Eswatini i Moçambic, al SE amb l’oceà Índic i al SW amb Lesotho i la província del Cap Ocupa una plana costanera, sedimentària, perllongació de la de Moçambic, que s’aixeca fins als escarpaments de les muntanyes Draken L’amplada màxima d’aquesta plana, al N, forma la regió de Makatini Flats, on abunden llacs i llacunes El clima hi és tropical i humit, amb temperatures mitjanes superiors als 20 °C i precipitacions de 1000 mm anuals Tots els rius que drenen Natal són tributaris de l’Índic el riu més llarg és el Tugela La…
Soweto
Barri
Entitat urbana que pertany a la ciutat de Johannesburg, República de Sud-àfrica.
Sorgí com un gran suburbi de treballadors negres d’ètnies diverses que s’establiren, sense cap mena de planificació, al SW de Johannesburg entre els anys vint i trenta del segle XX El 1948 s’instaurà una autoritat local El 1963 li fou donat el nom, acrònim de South Western Townships El 1976 hi tingué lloc una rebellió de grans proporcions contra l’ apartheid motivada inicialment per l’obligatorietat de l’afrikaans en l’ensenyament Els més de 260 morts i 1500 ferits li donaren ressò mundial Al llarg dels anys següents esdevingué un focus de la lluita antiapartheid Superat el…
Bophuthatswana
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica constituït per sis territoris separats entre ells, inclosos dins la província sud-africana del Transvaal, fora d’un que limita al N amb Botswana.
Bantustan autònom des del 1972, el 1977 assolí una independència pactada amb el govern de Sud-àfrica, per bé que no fou reconeguda per cap altre estat ni per l’ONU ni l’OUA La capital era Mmabatho La declaració de la independència comportà la pèrdua de la ciutadania sud-africana per als nadius negres del bantustan, hi visquessin o no La població era majoritàriament tswana 69,8%, però hi havia importants minories de xhoses, sothos i zulús Hi eren oficials les llengües tswana, anglesa i afrikaans Aproximadament el 65% de la població activa treballava diàriament a la República de…
afrikàner
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del Sud, anomenat també bòer, format pels descendents dels pagesos (boeren, en neerlandès) procedents dels Països Baixos i establerts a partir del 1652 per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals al cap de Bona Esperança.
La població resultant, que practicà un calvinisme estricte, anà endinsant-se pel territori veí, llavors poblat per hotentots i boiximans A partir del 1685 abrogació de l’edicte de Nantes reberen el reforç de molts hugonots francesos que havien primerament fugit a les Províncies Unides Arran de la conquesta britànica i amb motiu dels conflictes que esclataren entre els afrikàners i el nou poder abolició de l’esclavitud, 1833, una gran part d'afrikàners començà el procés de penetració més enllà de l’Orange i, després, del Vaal, on constituïren diversos estats republicans El primer fou el de…
Gerrit Komrij
Literatura
Escriptor neerlandès.
Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980, Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base…