Resultats de la cerca

Comprèn unes 300 espècies, la majoria pròpies de l’Amèrica del Nord, algunes de les quals, com el polemoni , tenen importància en jardineria

Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiellíptiques, la làmina més llarga làmina mestra o fulla mestra és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç les altres làmines són més curtes i més corbes Les ballestes semiellíptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos…

Creix sobre sòls salins del litoral i de l’interior, a l’Europa meridional

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…

El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…

És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània

Situació El poble de Terrades es troba a les anomenades Garrotxes d’Empordà, pels contraforts pre-pirinencs del sector nord-occidental de l’Empordà És a l’esquerra del Rissec i forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest indret forma una cubeta envoltada de muntanyes el massís de Santa Magdalena, la Roca de la Penya Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Hom pot arribar a Terrades des de Figueres per la carretera local de Figueres a Albanyà la població es troba després de Llers, a 13 km de Figueres També s’hi pot anar agafant, a Figueres, la carretera comarcal de Besalú i Olot i,…

La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…

Situació Planta de l’església, a escala 1200 L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca J Sarri L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,2 —…

Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…