Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Boaçà
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alenyà (Rosselló), a mig camí entre aquest poble i Tesà.
Hi havia un castell, esmentat des del 1322, anomenat mas Blan La seva església era dedicada a sant Martí
Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…
Les cases de Montblanc
Art gòtic
Les illes i les parcelles Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara Aquí, la manca de dades arqueològiques no permet establir si la trama urbana era formada per cases aïllades, com s’ha descobert al proper nucli de Vila-salva, o si es tractava…
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
Castell de Llorac
Art romànic
Situació Façana nord d’aquest important edifici, molt malmès i destinat a usos agrícoles ECSA - J Bolòs El castell de Llorac és situat sobre el poble del mateix nom, en una elevació del terreny que hi ha al costat sud-oest Mapa 34-15390 Situació 31TCG587019 Per a arribar a Llorac cal agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Guimerà Havent fet un recorregut de 8 km, el poble de Llorac es troba a mà esquerra, a peu de carretera FEB Història Hi ha referència documental del lloc de Llorac des del segle XII, quan, juntament amb el seu castell, era senyorejat per Guifré…
Puiggròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb el Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE i S és drenat…
Mota de Mossellons (Elna)
Art romànic
Aquesta mota, actualment desapareguda, era situada quasi a mig camí entre Elna, Alenyà i Sant Cebrià Devia ser a uns 500 m a l’est de l’actual mas Ermengol Antigament s’alçava a uns 50 m a l’oest del “camí de CarlesCarlemany” i a pocs metres d’un camí antic que unia el poble rònec de “Vila-rasa” i l’estany de Sant Nazari amb la ciutat d’Elna El lloc de Mossellons villa Molsegones és esmentat per primer cop l’any 914 L’any 1050, es fa esment d’un alou de Mossellons Fou aquest alou l’origen del domini que tenia com a centre la mota castral Al segle XIII, hom troba diversos…
Esglésies del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria…
Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de…
Llorac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…