Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Fístula artèrio-venosa pulmonar
Patologia humana
La fístula artèrio-venosa pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una comunicació entre la circulació venosa i l’arterial dels pulmons, que origina una barreja de sang que no ha passat pels alvèols, pobra en oxigen, amb la sang ja oxigenada als alvèols Aquesta barreja redueix el nivell d’oxigen de la sang que aflueix dels pulmons al cor, i d’aquest a tots els teixits de l’organisme En conseqüència, s’estableix una situació d’insuficiència respiratòria caracteritzada per una oxigenació inadequada dels teixits El trastorn se sol presentar a causa d’una malaltia hereditària que…
expiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).
En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
alveolitis al·lèrgica extrínseca
Patologia humana
Síndrome clínica, també anomenada pneumonitis per hipersensibilitat, ocasionada per reaccions immunològiques a nivell del pulmó com a conseqüència de la inhalació de diversos al·lèrgens, en especial fongs i proteïnes derivades d’animals.
És una malaltia professional de grangers, treballadors de la malta, cultivadors de bolets, etc en què els allèrgens inhalats i els corresponents anticossos formen complexos immunes que determinen una inflamació en el pulmó, localitzada sobretot als alvèols Si la reacció és aguda , es produeix tos, dispnea, febre i malestar Si la reacció és crònica es produeix un quadre d’insuficiència respiratòria crònica
corrasió
Geomorfologia
Acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent en les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació.
En xocar contra les roques nues fan un lent treball d’abrasió, particularment intens arran de terra, on la concentració de sorra transportada és màxima originen, així, formes peculiars relleus residuals, roques en forma de bolet i, en les masses rocalloses de consistència desigual, alvèols, nínxols o balmes En els sòls argilosos d’alguns deserts forma típics relleus de solcs i arestes inestables yardang Els còdols aïllats són també afaiçonats per la corrasió
alvèol
Entomologia
Cadascun dels compartiments o les cel·les de la bresca d’alguns insectes socials.
Els de l’abella són de secció hexagonal i de mida variable En cada un dels més petits, la reina hi diposita un ou, que donarà lloc a una obrera En cada un dels grossos, hi diposita un ou no fecundat, del qual naixerà un mascle desenvolupat partenogenèticament Els de les futures reines són molt grans, irregulars, i estan situats a les extremitats de les bresques D’altres alvèols serveixen de magatzem de la mel i del pollen
respiració
Anatomia animal
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana…
fibrosi pulmonar
Patologia humana
Espessor fibrosa de la paret alveolar que impedeix la difusió d’oxigen i provoca l’aparició d’una insuficiència respiratòria progressiva, amb dispnea, cianosi, etc.
És causada per la formació de fibroblasts que reparen els alvèols danyats La cicatrització excessiva dificulta la funció pulmonar normal i agreuja progressivament els símptomes de la malaltia No existeix cap tractament farmacològic d’eficàcia clara més enllà dels fàrmacs per a alleujar els símptomes i retardar la progressió de la malaltia En els casos més greus, hom opta pel trasplantament Pot ser secundària a uns altres processos tuberculosi, carcinoma, sarcoïdosi, etc o bé idiopàtica fibrosi pulmonar idiopàtica , quan és de causa desconeguda
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
limfangioliomiomatosi
Medicina
Malaltia intersticial difusa que només afecta dones i, generalment, el pulmó a causa d’una proliferació de múscul llis a les parets dels vasos limfàtics que arriba a tapar-los.
Clínicament es manifesta amb dispnea progressiva, pneumotòrax i embassament pleural quilós Als alvèols es produeix una alteració intersticial que ocasiona una progressiva obstrucció del flux aeri i la hiperinsuflació que acaben provocant quists aeris, bulles i pneumotòrax La proliferació del múscul llis també pot afectar les venes i produir episodis recurrents de sagnat pulmonar amb hemoptisi i hemosiderosi En la patogènesi la influència hormonal és determinant s’han trobat receptors de la progesterona en pacients afectades de limfangioliomiomatosi, i la malaltia empitjora en dones que prenen…