La fístula artèrio-venosa pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una comunicació entre la circulació venosa i l’arterial dels pulmons, que origina una barreja de sang que no ha passat pels alvèols, pobra en oxigen, amb la sang ja oxigenada als alvèols. Aquesta barreja redueix el nivell d’oxigen de la sang que aflueix dels pulmons al cor, i d’aquest a tots els teixits de l’organisme. En conseqüència, s’estableix una situació d’insuficiència respiratòria caracteritzada per una oxigenació inadequada dels teixits.
El trastorn se sol presentar a causa d’una malaltia hereditària que ocasioni dilatacions dels vasos sanguinis, com la telangièctasi hereditària de Rendu-Osler, que origina la formació d’aglomeracions de vasos dilatats, comunicats entre ells.
Els trastorns ocasionats per les fístules són molt variables, segons la grandària que presenten. Les més petites poden ésser asimptomàtiques. Els símptomes, quan es manifesten, solen fer-ho entre 6 anys d’edat i els 15 i són els propis de la insuficiència respiratòria crònica. En general es presenta cianosi o coloració blavosa de la pell, dits de baqueta de timbal i dificultat respiratòria en efectuar un esforç. Es poden presentar a més d’altres trastorns causats per telangièctasis localitzades en altres òrgans, com hemorràgia nasal, confusió o convulsions.
La fístula artèrio-venosa es pot observar amb una radioscòpia pulmonar en què s’observa com una massa arrodonida pulsativa. Quan ocasiona trastorns respiratoris s’efectua una intervenció quirúrgica per tal d’extirpar-la.