Resultats de la cerca

Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’article de Masson…

Fundada a la meitat de la dècada del 1990 pel realitzador Steven Spielberg , l’exdirectiu de la Disney Company Jeffrey Katzenberg i el productor musical David Geffen, ha produït títols com Deep Impact 1998, de MLeder American Beauty 1999, de SMendes Gladiator 2000, de RScott Small Time Crooks 2000, de WAllen What Lies Beneath 2000, de RZemeckis The Mexican 2001, de GVerbinski The Curse of the Jade Scorpion 2001 i Hollywood Ending 2002, de WAllen Road to Perdition 2002, de SMendes, i obres del mateix Spielberg Amistad 1997, Save Private Ryan 1998, Artificial Intelligence AI 2001,…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un…

La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter A Harvey, 1968 i Hamlet T Richardson, 1969 Més tard protagonitzà Young Winston R Attenborough, 1972 i A Doll’s House J Losey, 1973, i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man D Lynch, 1983, i en altres títols com The Silence of the Lambs J Demme, 1991, amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA  Howards End J Ivory, 1992  The Remains of the Day J Ivory, 1993  The Innocent J Schlesinger, 1993  Shadowlands R Attenborough,…

Es donà a conèixer en sèries de TV i en films com Blade 1973, d’E Pintoff, Coriolanus 1979, de W Leach, Brubaker 1980, de S Rosenberg, Harry and Son 1984, de P Newman, o Marie 1985, de R Donaldson Però l’èxit li arribà amb la interpretació de Driving Miss Daisy 1989, de B Beresford, per la qual fou nominat a l’Oscar, Unforgiven  1992, de C Eastwood , The Shawshank Redemption 1994, de F Darabont, i, sobretot, Seven 1995, de D Fincher Després ha actuat, entre altres pellícules, en Moll Flanders 1996, de P Densham, Amistad 1997, de S Spielberg, Hard Rain 1998, de M Salomon, Under Suspicion 2000…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, feu magisteri i estudis musicals Es donà a conèixer com a autora teatral i llibretista Publicà  El príncipe de Bretaña , Amor y orgullo i  Lealtad a un juramento  1842 —estrenada amb gran èxit al teatre de la Santa Creu de Barcelona—, i el llibret de l’òpera  Il proscripto d'Altemburg 1843, composta pel seu germà Carles Grassi Abandonà la carrera teatral, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer i collaborà al diari  La Corona de Aragón  dirigit per ell 1854-46 i revistes també dirigides per ell  El Genio ,…

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602  Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a…

Després de dirigir curtmetratges i un llargmetratge Firelight , 1964, a més de diversos telefilms, el 1971 rodà  Duel , que el situà entre els directors i guionistes més innovadors en el gènere del cinema de terror Posteriorment es consolidà amb el film  The Sugarland Express 1974, amb el qual obtingué el premi del Festival de Canes al millor guió Per la seva versatilitat, que li ha permès abordar pràcticament tots els gèneres i registres, el domini del ritme cinematogràfic i l’ús encertat i assidu dels efectes especials, ha esdevingut un dels realitzadors més populars i valorats de la…

Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas, Josep Anton…