Resultats de la cerca

El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia

Fou professor a Harvard 1937 i autor de treballs bàsics sobre la fisiopatologia de les anèmies de tipus perniciós demostrà l’existència de l’anomenat factor intrínsec de Castle format en la mucosa gàstrica i duodenal, que copsa el factor extrínsec vitamina B 1 2 , necessari per a l’eritropoesi normal, com també la importància de l’administració d’extrets de fetge per al tractament d’aquestes afeccions

La seva acció hormonal fa augmentar l’eritropoesi i la trombopoesi en estimular la diferenciació de les cèllules precursores Es produeix al ronyó i la seva secreció és estimulada en cas d’anèmia S'usa per al tractament d’anèmies greus La seva capacitat per a augmentar la producció d’eritròcits i, secundàriament, el subministrament d’oxigen al múscul serveix, fraudulentament, per a millorar el rendiment d’esportistes d’elit Aquest dopatge implica risc de trombosi en incrementar el nombre de cèllules sanguínies

Quan aquestes proteïnes sèriques es troben unides a la superfície dels eritròcits, el test és anomenat prova de Coombs directa , i té un interès especial en la diagnosi de les anèmies hemolítiques autoimmunes La prova és també útil per a comprovar si en el sèrum del pacient hi ha anticossos contra eritròcits d’altres persones en aquest cas el test és dut a terme posant en contacte aquests eritròcits amb el sèrum del pacient prova de Coombs indirecta és d’un gran interès per a evitar hemòlisis en casos de transfusions de sang

Definició L’ anèmia consisteix en la disminució del nivell normal d’hemoglobina, el pigment vermellós contingut als glòbuls vermells responsable, fonamentalment, de fer arribar l’oxigen des dels pulmons fins als teixits Com que la concentració sanguínia d’hemoglobina varia en les persones segons l’edat, el sexe i les circumstàncies especials, hom considera que hi ha anèmia si la concentració d’hemoglobina és inferior a 13 g/100 cm 3 de sang en el cas d’un home adult, si és inferior a 12 g/100 cm 3 quan es tracta d’una dona adulta, o bé si és inferior a 11 g/100 cm 3 en el cas d’infants o…

És anomenat canvi de la coloració cutània qualsevol modificació més persistent o menys del color que habitualment té la pell d’una persona Entre les causes d’aquest canvi es poden trobar diverses alteracions hematològiques La coloració cutània depèn de diversos factors que, si són alterats, poden provocar un canvi de color de la pell Bàsicament, el color de la pell depèn del contingut que tingui de melanina , un pigment fosc elaborat per unes cèllules cutànies especialitzades per tant, les alteracions de la producció de melanina originen canvis de coloració cutània que són anomenades…

Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…

Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…