Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
messies
Capdavanter, home eficaç i carismàtic, que hom pren com a particularment inspirat per a resoldre una situació difícil i angoixosa.
Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i professor universitari basc.
Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…
Felip IV de Castella

Moneda amb l’efígie de Felip IV de Castella
Österreichische Nationalbibliothek
Història
Rei de Castella (1621-65), de Catalunya-Aragó (Felip III, 1621-65) i de Portugal (Felip III, 1621-40).
Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…
El drama de Lluís Lúcia i Lúcia
L Lúcia votant en les eleccions municipals de 1931, “La Semana Gráfica”, València, 18-4-1931 HAV / GC La figura de Lluís Lúcia i Lúcia representa com poques el drama de molts dretistes espanyols que van patir en la seva pròpia carn els enfrontaments i els sectarismes de la societat dels anys trenta Avui es pot afirmar que Lúcia va ser víctima d’una República que, en plena guerra, era presa de tensions internes, de dobles poders, de lluites entre fraccions, d’urgències bèlliques, una República que no va saber què fer amb un home solitari que en aquells moments no tenia cap organització…
Francesc Morillo, ardiaca i canonge de la Seu d'Urgell (1626-1629)
El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa Francisco Morales…
La prossecució de les dificultats en el tombant del segle
En el present, les dificultats continuaren i s’agreujaren, però, al llindar de la dècada dels vuitanta, en els últims anys del llarg regnat del Cerimoniós i més encara en els dels dos fills seus i successors respectius, Joan I i Martí l’Humà, amb qui es va extingir la dinastia comtal barcelonina que havia governat durant segles Catalunya, els Països Catalans i la Corona d’Aragó La fragilitat de les finances públiques fallida bancària i desordres monetaris Repartiment de béns, retaule de Sant Vicenç , segle XV CB / RM De bell antuvi, la fallida dels principals banquers privats del Principat…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…
Ansietat
Patologia humana
Definició Hom anomena ansietat un trastorn caracteritzat per l’aparició d’una sèrie d’intenses manifestacions físiques i mentals d’alerta que no poden ésser atribuïdes a l’existència d’un perill o d’una amenaça reals De fet, com que el terme ansietat també és emprat per a designar una emoció normal, hom parla de tras torns deguts a l’ansietat per designar diversos estats patològics que es poden presentar en forma de crisis o bé d’una manera generalitzada i contínua L’ansietat és una emoció normal que es presenta en la vida quotidiana davant situacions que amenacen la integritat física, com la…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…