Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
Consulta del 9 de novembre

Celebració de la consulta del 9 de novembre a Lleida
© Josep Ma Cúrria / Assamblea Nacional
Política
Consulta sobre l’estatus polític de Catalunya celebrada el 9 de novembre de 2014.
Té l’origen en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya el 26 de juny de 2013 i subscrit per la majoria dels partits polítics amb representació a la cambra CiU, ERC, IC-V-EUiA i CUP i una cinquantena d’entitats, institucions i organitzacions de la societat civil, al qual s’adheriren posteriorment més de 1500 entitats catalanes En el document que en resultà, es reclamava l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta La pregunta i la data de la consulta foren anunciades el 12 de desembre de 2013 pel president de la Generalitat…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)
Història
Literatura catalana
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…
,
Miquel d’Agullana, ardiaca d'Empordà i canonge de Girona (1593-1596)
Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…
Bernat de Corbera, canonge de Barcelona (1518-1521)
El 22 de juliol de l’any 1518, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Corbera Final segle XV – segle XVI, canonge de la seu de Barcelona diputat eclesiàstic Perot Pou, cavaller diputat reial Gispert Mateu, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Benet Miquel, canonge de Barcelona diputat reial Cosme de Vallgornera i de Biure diputat reial Antoni Cella, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic de la Generalitat Bernat de Corbera era ardiaca major i canonge de la seu de Barcelona Va fer testament a Barcelona el 4 d’…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1575-1578)
El 22 de juliol de l’any 1575, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Oliver de Boteller i de Riquer Tortosa 1517 – Barcelona 1587, cabiscol i canonge de Tortosa diputat militar Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors, vescomte d’Illa i baró de la Llacuna diputat reial Jaume d’Oms, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Quintana, canonge de Barcelona diputat reial Miquel Ferrer de Bosquets i de Luna, donzell de Montblanc diputat reial Antoni Joan Castelló i Granell, ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Pere…
Juan Payo Coello, abat de Santa Maria de Poblet (1488-1491)
El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…
Berenguer de Sos, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser (1479-1482)
El 22 de juliol de l’any 1479, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Berenguer de Sos Barcelona – d 1502, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser diputat militar Martí Joan Meca, cavaller diputat reial Joan Boteller, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Martí Pere Ponç, canonge i beneficiat del bisbat de Vic oïdor militar Joan d’Alta-riba, cavaller de la vila de Cervera oïdor reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà Els orígens de Berenguer de Sos, nascut probablement a Barcelona, no són prou clars en el terreny biogràfic, però…