Resultats de la cerca
Es mostren 14219 resultats
reacció de Takata-Ara
Reacció, a hores d’ara obsoleta, basada en la coloració del líquid cefalorraquidi per a la diagnosi de la sífilis.
Ara Digueu Ofensiva Catalana
Partit polític
Grup independentista fundat al setembre de 1991 per l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya en resposta a la negativa a reconèixer el Comitè Olímpic Català per als Jocs Olímpics de 1992.
Al mateix desembre de 1991 s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Dirigents Albert Bertrana i Francesc Serra
reacció de Takata-Ara
Reacció de precipitació, utilitzada abans en les diagnosis d’hepatopaties cròniques de tipus cirròtic i en grans insuficiències hepàtiques, que revela augments de γ-globulina i de β-globulina.
Miquel Fusté i Ara
Antropologia
Antropòleg especialitzat en l’estudi de les restes humanes d’època prehistòrica, sobretot dels Països Catalans.
Fou professor de la Universitat de Barcelona i un dels membres més destacats del seu Laboratori d’Antropologia Publicà nombrosos treballs monogràfics, com Parietal neandertalià de la Cova Negra Xàtiva 1953, Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca 1953 i Restos humanos prehistóricos de la cueva de El Toll, Moià 1966, estudis de conjunt d’una època, entre els quals es destaquen Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana 1957 i Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico…
La Novel·la d’Ara
Col·lecció de narracions breus, fundada el 1923 a Barcelona per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.
Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Joan Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènec, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc N'aparegueren una cinquantena de títols
D’ara i de sempre
La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels…
Santa Maria, ara Sant Climent, de Mencui (Soriguera)
Art romànic
Bé que el castell de Mencui és documentat des del 1187, l’església de Mencui no és consignada fins a l’inici del segle XIV L’església parroquial de Santa Maria de Muncuyl fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, entre el 1314 i el 1315, en el seu recorregut per les parròquies del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Mencui, que pagava la quantitat de catorze sous i dos diners, és inclòs en el deganat de Cardós El 1575, dins l’oficialat de Sort, gaudia encara de la categoria de parròquia, que l’any 1758 havia perdut, car era sufragània de…
Sant Joan, ara Sant Andreu, de l’Estanyol (Bescanó)
Art romànic
L’any 922 hi ha una referència de la “villa Stagno” i d’un castell Però hi ha una referència a l’església del lloc de molt abans, puix que consta que l’any 882 el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica de la seu els delmes de “Sancti Johannis de Stagneolum” Els anys 1118 i 1279 l’església surt esmentada com a parròquia L’església actual, dedicada a Sant Andreu, fou construïda l’any 1704
Sant Cristòfol de Boldís Jussà, ara Sant Pere (Lladorre)
Art romànic
Boldís Jussà és un dels llocs ressenyats en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, de l’any 1146, i que contribuïa al seu sosteniment amb l’aportació anual de mig modi de cereal Amb anterioritat, l’any 1136, hi ha una referència del lloc de Boldís en el testament d’Arnau de Prenyanosa, el qual deixà una pellicia a Arnal de Bullis La jurisdicció del lloc, com a part integrant de la Vall de Cardós, havia de ser del comte de Pallars, fins al final del segle XV, que passà als ducs de Cardona, i després als seus hereus, els ducs de Medinaceli La parròquia de Buslis…