Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Les ebenàcies
Branca de caqui Diospyros kaki que duu un fruit baia gairebé madur, amb el calze persistent Observeu també les fulles rogenques, de base cuneada, poc abans de desprendre’s Josep M Vives Formen part d’aquesta família dos gèneres i més de 400 espècies, principalment arbòries, esteses sobretot pels països tropicals i subtropical Són presents també a les regions temperades de l’hemisferi boreal, excepte Europa, on no hi ha cap espècie autòctona El banús o eben és una fusta de color fosc, molt dura i inatacable pels insectes, produïda per diverses espècies de Diospyros S’utilitza…
angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari …
Les haloragàcies
Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de…
cordaïtes
Paleobotànica
Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.
Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres
abútilon
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, de la família de les malvàcies, pròpies de països càlids.
L’ A striatum i altres congèneres originaris del Brasil són cultivats com a ornamentals per llurs grans flors vermelloses
el Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
Les mimosàcies
Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les…
Les serres d’Onil i la Fontanella
Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries…
mascara
Fitopatologia
Micologia
Afecció d’algunes plantes arbòries produïda pel creixement sobre les fulles, de diversos fongs del grup de les capnodiàcies.
En són exemples la mascara de l’olivera i la de l’alzina Capnodium
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles