Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles,…
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
axinel·la
Zoologia
Gènere d’esponges arborescents de la classe de les demosponges, que tenen espícules silíciques i viuen a la mar, a una profunditat mitjana.
L’espècie A damicornis és de color daurat i de forma ramificada pot atènyer fins a un metre d’altura viu en fons de corall o en parets rocoses ombrívoles L’espècie A verrucosa és similar a l’anterior i serveix de suport a una anemone incrustant
calamitàcies
Paleobotànica
Família d’equisetals arborescents pròpies dels períodes Devonià, Carbonífer i Permià, que han deixat nombroses restes fòssils, components importants de molts dipòsits d’hulla.
Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior El gènere més important és Calamites , del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa Ripollès
aràcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per uns 110 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o fins i tot arborescents, i de lianes.
La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes, verinoses…
La selva nebulosa al món
Un subbioma petit, espars i divers Distribució dels boscos nebulosos al món en fosc sobre el conjunt de totes les selves en verd clar Pel fet de tractar-se de boscos de muntanya, el bioma nebulós té una distribució molt esparsa, feta de petites taques que corresponen a les elevacions muntanyoses Això fa que la seva representació en el mapa sigui fora d’escala en la major part La taca més contínua de bosc nebulós del món és la que recorre els Andes de nord a sud la “ceja” colombiana, equatoriana i peruana i la “yunga” boliviana, i per això és també la més estudiada La mitjana anual d’entrada d…
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1000 m de fondària Es tracta d’uns coralls que…
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament,…
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans