Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
araquina
Bioquímica
Globulina del cacauet, que conté sobretot arginina, histidina, lisina i cisteïna.
adob a l’aldehid
Tecnologia
Tipus d’adob que proporciona a les pells una gran estabilitat enfront de les substàncies alcalines i que té aplicació per a obtenir pells rentables i resistents a la suor.
L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del collagen especialment el de la lisina i el de l’arginina i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric En conseqüència, l’adob als aldehids és realitzat correntment amb l’ajuda…
citrul·lina
Bioquímica
Aminoàcid format en el cicle de la urea com a intermediari entre l’ornitina i l’arginina.
guanidina
Bioquímica
Substància fortament bàsica que es troba a l’arginina i a la guanina, d’on fou obtinguda, per primera vegada, per degradació.
És el més fort agent desnaturalitzat de proteïnes, propietat que la fa útil en experimentació bioquímica
histona
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes simples, hidrosolubles i de caràcter bàsic, que posseeixen una gran proporció d’aminoàcids bàsics (arginina i lisina).
Hom les troba associades a l’ADN nucleohistones en els cromosomes dels eucariotes excepció feta de les dinoflagellades Hom creu que la funció de les histones és relacionada amb el control de la transcripció de l’ADN
protamina
Bioquímica
Polipèptid molt bàsic (ric en arginina), de pes molecular comprès entre 1 000 i 5 000, que hom aïlla de l’esperma d’alguns peixos, on es troba combinat amb àcids nucleics.
Els cianòfits o cianobacteris
L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…
Els ecosistemes agrícoles
Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…