Resultats de la cerca

Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si…

Cristallitza en el sistema cúbic, es presenta habitualment en forma de grans arrodonits, d’exfoliació molt imperfecta i color vermell, terrós i a vegades també negre Té duresa 6-7, 5 i pes específic 4,318 Hom el troba sovint inclòs en les roques pobres en feldespats gneis i micacites Els cristalls grossos són emprats en joieria

Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries

Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil

El tipus de roca és un potent conglomerat amb elevat percentatge de còdols calcaris, que alternen amb dèbils estrats argilosos, i els sistemes de diàclasis tallen perpendicularment els estrats de conglomerats i argiles La dissolució del conglomerat calcari assoleix majors intensitats en els punts d’unió de les diàclasis i al llarg d’aquestes, la qual cosa provoca l’aïllament de turons arrodonits monòlits

Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita

Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada…

Situació Conjunt de dues sepultures situades a ponent del mas Santfeliu, per damunt d’una zona de camps, entre les possibles restes de l’antiga església de Sant Feliu de Viver i un collet que s’obre cap a Serrateix fins que es construí l’actual carretera, devien ésser molt a prop del camí que anava de Viver a Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 46,0 31 TDG 009460 Cal anar al mas Santfeliu de Viver i des d’aquesta casa seguir un camí cap a l’oest al llarg d’un mig quilòmetre…

La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus