Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
besuc
besuc
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, d’uns 35 cm, amb el cos ovalat i comprimit, de dors rosat i flancs de color blanc argentat, amb una taca marronosa entre l’opercle i l’inici de la línia lateral; els ulls, molt grossos, ocupen una gran part del cap.
Té les escates dures i brillants Abunda a les costes de la península Ibèrica, on viu en grans bancs sobre fons rocallosos i sorrencs, a gran profunditat 200-500 m hom el pesca amb palangres i arts d’arrossegament La carn, forta i de gust saborós, és molt apreciada i és consumida fresca
grèze litée
Geomorfologia
Hidrografia
Massa detrítica acumulada al peu d’un vessant, on els detrits que la formen es presenten ordenadament.
La seva formació és deguda a l’acció del pipkrake i a l’arrossegament sobre una lleugera capa de fang, ultra a l’acció de la gravetat La grèze litée és una formació característica del periglacial, que presenta una alternança de materials fins i grossos, corresponents a diferències d’intensitat de glaç periòdiques
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans
esbaldregall
Geomorfologia
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.
La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits
alambí
Gravat d’un alambí del Llibre dels secrets de l’agricultura (1617), de Miquel Agustí
Enologia
Aparell de destil·lació, simple o fraccionada, utilitzat per a obtenir alcohol a partir del vi i dels subproductes de la vinificació.
La destillació de vins per a l’obtenció de conyacs i d’aiguardents és practicada en alambins simples, discontinus i a foc directe La destillació de brises és realitzada en aparells per arrossegament amb vapor d’aigua en aparells de columna, alimentats amb brisa de manera contínua, o en aparells discontinus, constituïts per un generador de vapor, una sèrie de vasos on es disposa la brisa, una columna de rectificació i un refrigerant
el Barcarès
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera de la Salanca, entre la desembocadura de l’Aglí i l’estany de Salses; és el municipi més septentrional de la costa catalana.
Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer…
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
arròs precuit
Alimentació
Arròs que, mercès a una manipulació prèvia, pot ésser cuit en un temps molt curt (cinc minuts aproximadament).
El procés de precocció comporta fissió del gra mitjançant calor seca aire a fi de produir microfissures en el gra que permetin una més ràpida cocció en l’etapa següent precocció, que pot ésser realitzada per immersió en aigua bullent o directament al vapor, la qual ha d’ésser ràpida per tal d’impedir al màxim l’arrossegament dels components alimentaris del gra i assecatge per aire calent 60-70 C a fi de tornar el gra a l’estat inicial
nitrofenol
Química
Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.
Hom en coneix els tres mononitrofenols següents L’ortonitrofenol i el paranitrofenol, intermediaris importants en la fabricació de matèries colorants i de medicaments, són substàncies cristallines que es fonen a 45°C i 114°C, respectivament Hom els obté per nitració directa del fenol, d’on resulta una mescla de dos isòmers que es purifica per arrossegament de l’isòmer orto en un corrent de vapor d’aigua Cal esmentar també el 2,4-dinitrofenol, intermediari per als colorants al sofre, i el 2,4,6-trinitrofenol, o àcid pícric, explosiu potent i colorant