Resultats de la cerca

Per a Catalunya el 2016 va ser un any excellent perquè es va consolidar l’activitat del sector gràcies a l’èxit de la missió de l’Agència Espacial Europea ESA, LISA Pathfinder , i a la primera detecció d’ones gravitacionals des de la Terra A més a més, la Universitat Politècnica de Catalunya, en collaboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya IEEC, va posar en òrbita el primer nanosatèllit català, el  3 Cat-2 , amb finalitats tecnològiques, amb el qual, però, es va perdre el contacte Activitat tecnològica La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 7 , que va fer la…

Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies Les causes van ser diverses valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini Satèllits científics El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient Exoplanet…

Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica

Fundada el 1950 per un grup reduït de capdavanters de la tecnologia dels coets, experimentà un ràpid creixement, i actualment agrupa 54 societats astronàutiques de 35 estats diferents La seva finalitat és l’intercanvi de coneixements i la collaboració internacional Hi són associades l’Acadèmia Internacional d’Astronàutica IAA i l’Institut Internacional de Llei de l’Espai IISL

En la seva obra més important, L’exploració de l’espai còsmic per mitjà dels motors de reacció 1903, anticipà les teories de la moderna astronàutica exposà per primera vegada la possibilitat de viatjar per l’espai extraatmosfèric aprofitant el poder de reacció dels coets per a llur propulsió, i, després d’establir la raó de masses dels coets, donà a conèixer la fórmula fonamental de l’astronàutica Conseqüència d’aquesta fou d’establir el sistema de dividir els coets en diversos trams, el qual ha estat adoptat després universalment astronàutica Proposà, també, el canvi del combustible sòlid…

Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…

Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials construeixen, a més d’…

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre aviació i…