Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C,…
pirogal·lol
Química
Compost fenòlic cristal·lí incolor que s’enfosqueix per acció de la llum.
Té un punt de fusió de 133°C i bull a 309°C És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per calefacció de l’àcid gàllic amb aigua en autoclau És un compost relativament àcid i el seu anió captura amb gran rapidesa oxigen de l’atmosfera i origina composts oxidats de coloració fosca, fet pel qual les solucions alcalines de pirogallol són emprades per a eliminar oxigen de mescles gasoses És també emprat, com a antioxidant, en fotografia, en la indústria de colorants i com a intermediari de síntesi
vaporador
Indústria tèxtil
Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.
Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una tela…
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba de buit aspira des de…
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és…
esterilitzador
Biologia
Tecnologia
Aparell emprat per a l’esterilització, com és ara l’autoclau o la làmpada de raigs ultraviolats.
síntesi piridínica de Čičibabin
Química
Síntesi de derivats de la piridina per condensació de composts carbonílics amb amoníac o amines, en una autoclau:
.
La reacció és reversible i produeix diferents derivats de la piridina i diversos subproductes Fou donada a conèixer el 1906 pel químic rus Alexei Eugenivič Čičibabin 1871-1945
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
compresa esterilitzada
Medicina
Compresa que hom aplica sobre una part malalta per cobrir els apòsits, beure’s la supuració, etc, i que, per tal d’evitar possibles infeccions, hom esterilitza prèviament dins uns pots metàl·lics, generalment a l’autoclau.