Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…
glucopèptic
Farmàcia
Antibiòtic d’espectre reduït, la molècula del qual té una part peptídica i una altra de formada per un hidrat de carboni.
El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…
Carboncle
Patologia humana
El carboncle és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals i que, eventualment, pot ésser transmesa a l’home generalment es presenta en la forma cutània, caracteritzada per una lesió ulcerosa, el centre de la qual, necròtic, adopta una tonalitat negrosa L’agent etiològic del carboncle és el Bacillus anthracis , un bacil, o bacteri allargassat, grampositiu, l’hàbitat natural del qual és l’organisme dels animals malalts, i que pot sobreviure durant molts anys en el sòl o altres elements contaminats, en forma d’espores, que els animals malalts eliminen amb els…
paratífic | paratífica
Còlera
Patologia humana
Definició El còlera és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, endèmica a la zona del Golf de Bengala però d’estranya presentació al nostre medi Evoluciona amb diarrees abundants que poden comportar la deshidratació, l’estat de xoc i la mort Causes L’ agent etiològic del còlera és un bacil gramnegatiu anomenat Vibrio cholerae , que es classifica dins del gènere Vibrio pel fet que té una forma molt allargada i prima, i perquè està dotat de gran mobilitat Hom diferencia diversos tipus d’aquest germen, però el V cholerae anomenat 01 és l’únic que causa la malaltia aquest, al…
rizobiàcies
Biologia
Família de bacils de l’ordre dels eubacterials.
Són gramnegatius, dotats de flagellació perítrica i habiten saprofíticament al sòl, o simbiòticament amb plantes, bé que alguns cops els són patògens Comprèn els gèneres Rhizobium, Agrobacterium i Chromobacterium
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
Tipus de bacteris
Patologia humana
Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals…