Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…
mucopèptid
Bioquímica
Polisacàrid que constitueix la paret cel·lular bacteriana.
És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms de…
El que cal saber de la prostatitis
Patologia humana
La prostatitis és una inflamació de la pròstata, sia aguda o crònica, que origina trastorns miccionals i dolor a la zona perineal o el baix ventre La prostatitis aguda, en molts casos provocada per una infecció bacteriana, sol guarir al cap de pocs dies sense seqüeles si s’hi efectua un tractament adequat amb els antibiòtics prescrits pel metge després d’una anàlisi d’orina Cal sempre respectar exactament les indicacions del metge, ja que en cas contrari el tractament pot ésser ineficaç i es pot originar una prostatitis crònica Si bé la prostatitis crònica provoca durant molt de temps…
kappa
Biologia
Partícula autoreproductiva que conté ADN; és present en el citoplasma de certes soques de paramecis i són alliberades pels individus de soques dites assassines; si són ingerides per organismes d’una soca sensible (és a dir, que no conté partícules kappa) els mata.
Es divideixen per escissió binària, són sensibles a certs antibiòtics i tenen una paret semblant a la bacteriana
helicobàcter
Medicina
Gènere de bacteris de forma espiral gramnegatius.
Les distintes espècies formen part de la flora bacteriana gàstrica i intestinal de diversos mamífers, que ocasionalment poden actuar com a patògens
mureïna
Biologia
Macromolècula formada per cadenes de glúcids nitrogenats i oligopèptids que és exclusiva dels eubacteris, en els quals es troba formant part essencial de la paret cel·lular.
Dóna a la cèllula bacteriana la seva forma i la fa resistent a la pressió osmòtica També rep els noms de glucopèptid o peptidoglicà
cicloheximida
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic que actua sobre les cèl·lules eucariotes, però molt poc efectiu en els bacteris.
Aquesta propietat en permet la utilització per a determinar si s’ha produït contaminació bacteriana en cultius de llevats com ara els emprats en l’elaboració del vi o de la cervesa
Nikolaj Aleksandrovič Krasilnikov
Biologia
Microbiòleg rus.
Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938
colífag
Biologia
Bacteriòfag que infecta normalment Escherichia coli
.
A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular