Resultats de la cerca

Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants Als s XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica Al Rosselló les comandes foren suprimides arran…

L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…

De la capella de Santa Pelaia, avui desapareguda, no es tenen dades històriques que permetin establir un mínim de la seva història tan sols en el llibre de visites del 1758, Santa Pelaia, la missa de la qual era per als habitants de la Farga, apareix com a capella annexa de la parroquial de Sant Andreu d’Arcavell Per contra, sí que hi ha notícies del terme de Santa Pelaia, esmentat l’any 992, en què el prevere Bo donà a Santa Maria de la Seu la meitat de l’església de Sant Miquel de Ponts i els seus béns, situats al terme de Santa Pelaia a Arcavell Aquest terme es pot retrobar en altres…

Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la Primera Guerra Carlina es palesà novament la…

L’arxipèlag comprèn les illes de Guernsey , Jersey , Aurigny Alderney, en anglès, Sercq Sark, en anglès, Herm, i altres de més petites, de les quals només Roches Douvres i Îles Chausey pertanyen a França Constituïdes per materials cristallins com a prolongació del massís Armoricà, les illes tenen un relleu aturonat amb costes altes i espadades El clima hi és humit i suau, amb estius relativament calorosos Els principals recursos són l’agricultura hortalisses i flors per a l’exportació, el bestiar boví, de races molt preades Alderney, Guernsey, Jersey, la indústria electrònica i el turisme Les…

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després Entre…

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…

La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels…