Resultats de la cerca

Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura atribuïda a…

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…

Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas,  i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de Catalunya  amb…

Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època etrusca s IV aC,…

Situada a la riba esquerra de l’Ilm afluent del Saale, és un centre turístic i industrial aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc Residència d’Otó II 975, el castell fou seu d’un primitiu comtat La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin 1372 Després de la divisió territorial de Turíngia 1547, esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar 1556 i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach 1741-1918 Centre cultural i intellectual d’Alemanya s XVIII-XIX, hi visqueren i hi ensenyaren JGvon Herder, Goethe,…

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro, la Musetta…

Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…

Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…

Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novelles i reculls de contes Dotat…

Vida Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i collaborà en revistes com ara Cinema  1924-29 i Cine-Art  1933-35 Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara Crítica  1944-50, Arcinema  1956-60 i Fotogramas  des del 1946, de la qual en fou redactor en cap 1950-58 i en la qual creà el popular Consultorio de Mr Belvedere La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron atrás…