Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal
Ecologia
Organisme creat l’any 2001 com una unitat de suport a la recerca i a la docència de la Universitat de Barcelona.
Reuneix les colleccions botàniques i els fons documentals de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la biodiversitat vegetal Del seu fons destaca l’ herbari , les bases de dades —entre les quals el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya —, diverses cartografies temàtiques, com mapes de vegetació i d’hàbitats de Catalunya, i donacions de fons personals d’investigadors, que inclouen material fotogràfic i correspondència Té com a finalitat principal garantir la conservació dels seus fons documentals i facilitar-ne la consulta És un servei obert a les institucions públiques,…
Bolòs
Farmàcia
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila
Eugeni Sierra i Ràfols
Disseny i arts gràfiques
Botànica
Botànic i dibuixant.
Recollector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s’incorporà a l’exèrcit republicà durant la guerra civil de 1936-39 L’any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques 1952 i es diplomà en biologia 1961 Participà en l’expedició xileno nord-americana a l’arxipèlag Juan Fernández L’any 1968 exposà a la “20th Century Botanical Art and Illustration” de Pittsburg EUA Exposà també a Washington i fou professor a la Universitat Catòlica de Xile fins el 1973, que retornà a Catalunya Illustrà importants obres de botànica, tant a Catalunya com…
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels elements, només…
Gai Plini Segon
Literatura
Escriptor llatí, més científic que no pas literari, conegut amb el nom de Plini el Vell.
Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada, en 37…
Nicolás Ferrer y Julve
Historiografia catalana
Erudit i cirurgià.
Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici…
Miquel de Garganta i Fàbrega
Botànica
Farmacèutic i botànic, germà de Joan i de Josep Maria.
Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…
La costa meridional de Ciutadella
Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument, fins a uns vint…
Joaquim Codina i Viñas
Botànica
Botànic.
Biografia Es llicencià en medicina a Barcelona el 1891 i exercí la professió al seu poble nadiu, pels voltants del qual herboritzà En Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca 1908 condensà aquestes recerques botàniques Micòleg expert, organitzà les primeres exposicions de bolets de Catalunya i fou coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya 1930 Publicacions 1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca Impr Dolores Torres Girona 1910 “Un bon bolet " But Inst Cat Hist nat Any VII, núm 3-4 1911 Bolets Calendari del…
Florida
Estat dels EUA, entre l’Atlàntic, a l’est, el golf de Mèxic, a l’oest, i els estats de Geòrgia i Alabama, al nord.
La capital és Tallahassee 133 718 h est 1994 Comprèn la totalitat de la península de la Florida, més un sector continental que forma part de la plana alluvial del golf de Mèxic El clima és semitropical, més suau al nord 12,6°C de mitjana anual a Jacksonville i 19,5°C a Miami, i amb pluges d’estiu, acompanyades de tifons, que superen els 1 500 mm anuals La vegetació dominant és el bosc, de caducifolis al nord i d’espècies tropicals al sud a les maresmes de les Everglades, on des del 1934 hi ha un important parc nacional, es presenta combinat amb una gran varietat d’espècies botàniques…