Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
cansalader | cansaladera
Persona que ven porc fresc o preparat en pernils, botifarres, salsitxes, etc.
caramelles
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles.
A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament…
garranxa
Bastó que té alguns branquillons a manera de ganxos i que, penjat al sostre, serveix per a penjar-hi cistells, botifarres, etc.
Mort de dama
Literatura catalana
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada el 1931.
Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final…
Àpats de festa
Representació d’un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…
salsa de Nadal

Salsa de Nadal
Gastronomia
Menja pròpia d’Eivissa, típica del temps nadalenc, que hom prepara amb brou de gallina, de moltó, de llonganissa i botifarres, al qual hom afegeix unes boles fetes amb ametlles moltes i torrades amb ous, sucre, canyella, espècies i, a vegades, mel.
Ho couen tot dins una olla molt gran i ho fan durar des de Nadal fins a mitjan gener
calçotada

Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
Sant Pau d’Envistadors (Reiners)
Situació Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X ECSA - A Roura Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual ECSA - A Roura Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al llarg de la D-…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
Sant Llorenç de la Muga

Vila fortificada de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…