Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
brasejar
Rostir lleugerament (una vianda) passant-la per les brases.
arròs amb crosta

Arròs amb crosta
su-lin (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat típic de diverses comarques del sud del País Valencià (la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura).
Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’…
Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras
© Fototeca.cat
Geologia
Enginyer de mines, geòleg i escriptor.
Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual…
,
coure al caliu
Coure (un aliment) colgant-lo entre les brases i la cendra.
Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Publicació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona creada el 1901 per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.
Aparegué inicialment amb el títol de Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’…
escalfador
Recipient que, omplert de brases, aigua calenta, etc, serveix per a escalfar.
Josep Maria Roca i Heras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a estudiós de la…
ensajornar
Passar per les brases (la carn o una altra vianda) perquè es conservi.
Pere Salses i Trilles
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors, i els fidels…
,
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…