Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
nirvana
Budisme
Ideal i estat suprem del budisme corresponent a la tercera de les quatre ‘‘veritats nobles’’ enunciades pel Buda, a saber, l’extinció del dolor (dukkha-nirodha), que consisteix en la cessació del procés constant dels cinc agregats, constituïts per les diverses activitats dels sentits i de la ment; el resultat d’aquesta cessació és l’absència de qualsevol sentit d’individualitat: ‘‘Tot anant pel món no soc ningú en absolut’’, exclama el Buda en el Sutta Nipata.
Bé que hom hi parla del camí que condueix a l’extinció del dolor, alhora hi és afirmat explícitament que el nirvana no és el resultat de cap camí i, encara que aquest és presentat com l’oposat del saṃsāra , o existència fenomenal, també se’n diu que no té cap mena de contrapart És definit en termes positius i negatius, com l’incondicionat asamkhata , el transfenomenal appañca , l’altra riba, el nonat i l’immortal És l’aspiració al nirvana com a absolut allò que fa del budisme una veritable religió, malgrat el seu rebuig explícit de la idea de Déu i de la idea d’ànima
Buddhaghosa
Literatura
Escriptor budista.
Nascut a l’Índia, de família de bramans, es convertí al budisme i es traslladà a Ceilan, al monestir d’Anurādhapūraya, on escriví en pali el Vishuddhimagga ‘Via de la santedat’, introducció al conjunt de doctrines del budisme hīnayāna de tradició singalesa, i sis comentaris a sis parts del cànon pali
budista
The European Library
Persona que professa el budisme.
Māra
En el budisme, el dimoni.
Enemic de Buda, empeny els homes a caure en les passions
Chan
Escola budista xinesa de la meditació (en japonès, zen).
El budisme introduí a la Xina la forma índia de meditació —concentració de la ment fins a ignorar el món exterior—, però mestres com An Shigao l’assimilaren de seguida a la idea taoista de conservació de l’energia vital Quan el budisme Chan emergí com a escola el fundador de la qual fou Bodhidharma al s V dC, meditació significà “illuminació directa de la ment”
Kyoto, ciutat santa
Kyoto, ciutat millenària i eclèctica, és la setena ciutat del Japó en població amb gairebé un milió i mig d’habitants Situada al centre de l’illa de Honshū, a la vall del mateix nom, va ser habitada a partir del segle VII, i fou la seu de la cort imperial i capital del Japó des del 794 fins al 1868 Fundada amb el nom de Heian-kyo “capital de la pau i la tranquillitat”, la que al final del segle XII passaria a dir-se Kyoto “capital” va ser planificada seguint el model de la ciutat xinesa de Xi’an en l’època de la dinastia tang 618-907, i fou edificada en un marc geogràfic que acomplia els…
bodhisattva
Budisme
Ésser destinat a la il·luminació que és a punt d’atènyer-la.
És una qualificació aplicada, en el budisme mahāyāna al futur buda, és a dir, a l’home que ha arribat fins al llindar de la redempció per una sèrie de graus ascètics i de perfeccions aconseguides al llarg de diverses existències, que poseeix ja totes les qualitats i totes les característiques d’un buda i al qual només manca renéixer una vegada per a entrar al nirvana Però, a diferència de l' arhat del budisme hīnayāna , retarda el seu pas per tal de poder ésser un mitjà pel qual d’altres trobaran la salvació Entre la multitud de bodhisattva , n'emergeixen alguns que…
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al s V dC, sotmeses a influències xineses del s II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del s IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al s I aC, i el budisme, al s IV dC…
Louangphrabang
Ciutat
Capital de la província de Louangphrabang, Laos, a la vora del Mekong.
Antiga residència reial i centre del budisme laosià, posseeix un gran nombre de temples