Resultats de la cerca

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos…

Motius encunyats a l’anvers de les monedes que s’han localitzat al poblat del Bovalar Els números fan referència a l’any de la troballa i l’ordre de la seva classificació segons el catàleg de la pàgina següent M Ribas i P de Palol Les excavacions arqueològiques realitzades a l’hàbitat rural del Bovalar Seròs, Segrià han proporcionat la troballa excepcional de vint tremisos d’or visigòtics, distribuïts en estances diferents del poblat Durant l’excavació de l’àmbit II, situat en l’extrem nord-est exterior a la basílica, es va localitzar un conjunt format per deu tremisos, al costat de tres…

Fill de Joaquim Ros i Bofarull Es va formar al costat del seu pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1950-57 La major part de la seva obra ha estat produida per encàrrec Sobresurten diversos treballs d’art públic A la ciutat de Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l’Assemblea de Capitans de Iot entre els quals el dedicat al pati de vela, de 1972, el monument al pallasso parc d’atraccions de Montjuïc, 1972, aixi com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat 1993 A l’aeroport del Prat de Llobregat hi té el caracteristic Clavileño 1970 i al…

Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara  La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el…

Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria Caffarel…

Estudià filologia anglesa i periodisme a Madrid El 1998 guanyà el premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes , el 2001 el premi Primavera de novella amb De todo lo visible y lo invisible i el 2004 el premi Planeta amb Un milagro en equilibrio Altres obres narratives seves són Amor, curiosidad, prozac y dudas 1996, Nosotras que no somos como las demás 1999, Una historia de amor como otra cualquiera 2003, Cosmofobia 2007, el llibre de relats Lo que los hombres no saben el sexo contado por las mujeres 2008, Lo verdadero es un momento de lo falso 2010, El contenido del silencio 2011,…

És situat a 1419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla Formà part del terçó de Pujòlo L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524 Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada La porta de ponent és formada per tres arquivoltes en…

Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona,…

La capella de la Santa Creu, d’estil gòtic, és la capella superior del conjunt format per les capelles superposades de la Santa Creu i Santa Magdalena del castell reial de Perpinyà Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1295, quan s’esmenta el seu altar sembla, però, que el servei religiós de la capella no fou totalment organitzat fins al regnat de Sanç I de Mallorca 1311-24 La dotació oficial de les dues capelles palatines tingué lloc el 1309 L’any 1642, amb l’ocupació del Rosselló per la corona francesa, la capella de la Santa Creu canvià la seva advocació per la de santa…