Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
tacnode
Matemàtiques
Cúspide d’una corba a la qual arriba un punt que la recorre i de la qual surt ràpidament.
bitlles lleoneses

Les bitlles lleoneses són de fusta tornejada de pollancre o faig i de forma troncocònica
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que es basa en l’habilitat a obtenir la màxima puntuació fent que una bola semiesfèrica faci un recorregut determinat sense tocar les bitlles.
El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un…
Sant Pere de la Goda (Argençola)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà, recentment restaurat ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG712026 S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre en més bon estat que arrenca de la mateixa carretera poc abans del…
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç
Els conodonts
Morfologia i organització dels conodonts A Paraconodont del Cambrià Westergaardodinida tricuspidata , × 20 A’ conodont simple del Triàsic Comudina minor , × 330 A " conodont de plataforma del Ladinià, en visió lateral i superior Carinella ciernensis , × 80 A’ " conodont compost triàsic, en visió lateral Neohindeodella dropla , × 60 B Conodontòfor, amb els diferents elements en Lewistonella agnewi , del Carbonífer inferior × 13 C Impressió del considerat primer organisme conodontat, Clydagnathus cavusformis × 4, del Carbonífer inferior d’Escòcia C’ zona del «cap» en la…
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…
procònsol
Paleontologia
Gènere de driopitecs, considerats actualment pòngids pel fet de tenir la primera premolar d’una sola cúspide, les primeres restes dels quals foren trobades prop del llac Victòria el 1926.
D’alçada que oscillava entre la d’un petit ximpanzé i la d’un gorilla, segons l’espècie, eren molt àgils i podien desplaçar-se d’una branca d’arbre a una altra i córrer per terra amb les quatre potes Hom ha deduït que aquests antropomorfs, uns dels més antics dels coneguts, vivien en zones boscoses del Miocè inferior
trullo
Arquitectura
Construcció rústica, pròpia d’algunes localitats de la Pulla (Itàlia), de planta generalment circular i amb coberta feta de lloses horitzontals, disposades esglaonadament a mesura que pugen, talment que pren la forma d’una cúspide cònica.
Sovint hom adossa a l’habitacle central altres trulli petits, generalment de planta quadrada, que es comuniquen entre ells Deriven directament d’algunes construccions megalítiques típiques de la Mediterrània Són típics els trulli d’Alberobello, de Putignano i de Martina Franca
Sant Llorenç de Campdevànol
Art romànic
Situació Vista del campanar, una peça truncada o inacabada, en treballs visible a causa de l’heura, amb decoració a base d’arcuacions cegues M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol es troba situada a la vall del riu Merlès, al vessant esquerre, vora la carretera GE-401, de Campdevànol a la Pobla de Lillet Mapa 255M781 Situació 31TDG281761 L’edifici es troba separat uns 60 m del punt quilomètric 3,900 de la carretera esmentada MAB Història La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “ Campo de Vanalo ”, nom antic de…