Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
companyet
Cabdell de fil o cordill utilitzat per a fer mitja, lligar, etc.
Rosa Fabregat i Armengol
Rosa Fabregat i Armengol
© Esther Remacha
Literatura catalana
Escriptora.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993 1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012 publicà La…
,
angiodisplàsia
Medicina
Malformació vascular adquirida, de dimensions miŀlimètriques, formada per un cabdell de capil·lars i petits vasos.
Es pot desenvolupar a la mucosa i la submucosa del budell i és més prevalent en persones d’edat avançada, sobretot si tenen alguna patologia de base important, com ara insuficiència renal crònica i cirrosi Són lesions asimptomàtiques fins que no s’erosionen aleshores provoquen una hemorràgia intestinal Resulten difícils de diagnosticar perquè, per la seva mida, habitualment no són visibles en l’exploració endoscòpica i es fan necessàries proves més sofisticades com ara l’arteriografia o la gammagrafia d’eritròcits marcats
debanall
Tros de paper al voltant del qual hom enrotlla el fil en fer un cabdell.
Glàndules sudorípares
Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
acèfal | acèfala
Botànica
Dit de les plantes que no formen cabdell (col acèfala), que no porten capítol a l’extrem superior, etc.
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
arquicarp
Anatomia vegetal
Aparell sexual femení dels ascomicets, integrat per l’ascogoni, la tricògina i una coberta protectora de filaments, que formen una mena de cabdell.
debanar
Anar prenent i enrotllant el fil d’una madeixa, o bé cables, cordes, tubs flexibles, etc, formant un cabdell, omplint un rodet, etc.
cap
Indústria tèxtil
Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc, d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.