Resultats de la cerca

Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte Venezolano 1948 i el…

Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989,…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit durant molts anys l’ensenyament de la llengua i literatura catalanes, matèria de la qual obtingué una càtedra d’institut La seva obra és considerada una de les més sòlides dels autors del darrer quart del segle XX i començament del segle XXI Com a narrador, s’estrenà amb dos reculls de contes Faules de mal desar 1974 i Toquen a morts 1977, als quals seguiren la novella Galceran, l’heroi de la guerra negra  1977, esdevinguda un clàssic de la narrativa juvenil  Carn d’olla 1978, recreació costumista del barri barceloní…

Fou atleta del CA Olesa, club en el qual es formà, el CG Barcelonès, el FC Barcelona i l’Hospitalet Fou sis cops campió de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1992, 1995-98 i dues en pista coberta 1992, 1997 Fou campió d’Espanya promesa el 1987 També practicà el rugbi, al Club Rugby Bonanova En aixecament amb potència fou campió d’Espanya 1997 i de Catalunya 2004, 2005, 2007, i guanyà set vegades consecutives el Campionat de Catalunya de pressió amb banc 1998-2004 en la categoria de més de 100 kg En fisioculturisme, guanyà tres títols catalans 2005, 2007, 2010 i obtingué dues medalles de plata en…

És llicenciat en dret i ha conreat el periodisme d’opinió, la poesia i la narració Es donà a conèixer amb la novella Postal de Krypton 2001, en què ja manifestava un tractament molt acurat del llenguatge Després, la seva novellística continuà amb La pregària del diable 2003, premi dels lectors de l’Odissea 2002, que narra una història de bruixeria al Montseny, Rubik a les palpentes 2004, una novella sobre la identitat,  El virus de la tristesa 2006, premi Ciutat de Palma de novella 2005,  Després de Laura 2010,  Digues un desig  2019, premi Sant Jordi de novella 2018,  Sense fi 2021 i Hi ha…

Gràcies a una beca del Centre de Lectura de Reus, a partir del 1962 es formà en l’especialitat de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor durant quaranta anys, des del 1972, i on obtingué la càtedra de pintura l’any 2000, quan ja era una facultat Malgrat les directrius academicistes i les primeres influències informalistes, les severes vivències obtingudes a la terra de secà del Baix Camp, juntament amb l’ambient obert de la Ciutat Comtal i el renovador ambient cultural de París viscut el 1970, en ser becat per la Fundació Castellblanch, el decantaren…

Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de participar en l’…

Vida Fill dels actors Jaume Cabré i Maria Esteve, a dotze anys debutà al teatre en Los dos pilletes i com a professional el 1934 al teatre Apolo de Barcelona Excellí en el monòleg de Saïd de Mar i cel d’Àngel Guimerà, de qui feu també Terra baixa , sempre al costat de Carolina Colom El 1933 s’inicià en el món del toreig i se n’acomiadà el 1960 A mitjan dècada del 1940 estrenà el drama Don Juan Tenorio , en la versió de Salvador Dalí, que li proporcionà molt d’èxit Debutà en el cinema en El centauro 1946, Antonio Guzmán Merino, i a partir de llavors encarnà diversos papers relacionats amb el…

Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’administrador…

Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg hivern 1991, J…