Resultats de la cerca

Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25°C i 35°C, d’aigües sulfurososòdiques amb gas Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats

Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa Maria de…

Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la…

A la primera meitat del segle XII vivia Guerau de Rupià, que signà, l’any 1128, un document comtal, relacionat amb la revolta del comte Ponç II d’Empúries Quan el comte d’Empúries es tornà a revoltar, deu anys més tard, apareix novament esmentat aquest Guerau de Rupià Sembla que aquest senyor havia perdut uns drets arran de la revolta del comte empordanès El document del 1138 diu que “ Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei” En aquest moment de guerra, s’havia produït un enfrontament entre Guerau i un tal Bernat Guifre, que havia motivat aquesta pèrdua En un…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Llobregat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Al llarg del riu Llobregat i des de Montserrat a la costa s’estén un territori allargassat de 489,5 km 2 repartit entre els vint-i-nou municipis que configuren la comarca del Baix Llobregat La superfície comarcal representa l’1,5% del total de Catalunya, i ocupa el sisè lloc entre les comarques més petites per la seva extensió Els límits s’estableixen amb les comarques del Bages al N, el Vallès Occidental al NE, el Barcelonès a l’E, l’Anoia i l’Alt Penedès a l’W i…

Des del tancament de la factoria tèxtil 1977, ha perdut gran part de la població, que passà de 406 h el 1970 a 111 el 1991 Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu Colònia Sedó, vinculat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat

Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…