Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
calabre
Persona que freqüenta assíduament les cases de joc; calavera.
símbol
Lingüística i sociolingüística
Signe.
Saussure i altres han rebutjat aquesta definició adduint l’arbitrarietat de relació gairebé absoluta que hi ha entre els signes i les coses significades, enfront de la relació o la motivació que d’alguna manera sempre hi ha entre el símbol i la cosa simbolitzada, com la calavera i la mort D’altres posen en relleu més aviat el fet que els signes sempre formen sistemes de relacions, com, per exemple, els fonemes consonàntics d’una llengua en canvi, els símbols no ho fan necessàriament, com, per exemple, les banderes dels països membres de l’ONU
Damien Steven Hirst
Art
Artista i col·leccionista anglès.
És el més conegut dels anomenats Young British Artists que dominaven l’escena anglesa durant els noranta La mort és el tema central del seu treball, i se’l coneix sobretot per les seves sèries Natural History , en les quals, animals morts com taurons, ovelles o vaques són preservats en formol La venda d’una d’aquestes peces per 10 milions de dòlars, el 2004, el convertí en el segon artista viu més car, després de Jasper Johns, a qui superà el 2007 quan vengué For the Love of God , una calavera humana autèntica recoberta amb 8601 diamants incrustats per 50 milions de lliures…
crani
Calavera d’home de la raça mediterrànida, on es poden apreciar part dels ossos que conformen el crani
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat òssia del cap dels vertebrats dins la qual és contingut l’encèfal.
Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa…
esfinx
Entomologia
Nom de diversos lepidòpters de la família dels esfíngids, de cos fusiforme i ales llargues i estretes.
Són de vida crepuscular i llur vol és acompanyat d’un soroll sord degut al ràpid aleteig El nom d’esfinx és degut al fet que les larves, tant en estat defensiu com en estat de repòs, redrecen el cap, el tòrax i una part de l’abdomen de forma que prenen el suposat aspecte dels esfinxs egipcis De cos fusiforme, poden assolir velocitats de més de 55 km per hora Es nodreixen del nèctar de les flors Molts són perjudicials per als conreus pel fet que llurs larves són fitòfagues Entre els més importants es destaquen l’esfinx de la troana Sphinx ligustri , l’esfinx de les corretjoles Agrius…
papallona
papallona zebrada
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, referit especialment a la fase d’imago (adult) i a les espècies diürnes.
La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats,…
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al pla l’església…
Josep Pastor de la Roca
Historiografia catalana
literatura castellana
Cronista i escriptor en castellà.
Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una…
, ,
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…
mort
Símbol de la mort representat, generalment, per un esquelet humà amb una dalla o per una calavera centrada sobre una aspa de dos ossos iguals aplanada.