Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Ski Club Camprodon
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de Camprodon.
Fundat l’any 1934, els primers membres foren al mateix temps cercadors de pistes L’any 1943 el Club construí un refugi i un trampolí de salts al Bac de Can Pascal i collaborà en la construcció del xalet d’Ulldeter, d’un teleesquí a coll d’Ares 1965, i l’any 2000 fou un dels fundadors de l’estació d’esquí Vallter 2000 Té seccions d’esquí, muntanya, bicicleta tot terreny i surf de neu, i equips d’esquí alpí, esquí de muntanya corredors d’alt nivell de duatló i curses de muntanya Disposa de les installacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000 Entre els seus esportistes destacà l’esquiador alpí…
Mirosław Perz
Música
Musicòleg polonès.
Estudià musicologia a la Universitat de Poznan 1951-54 i a la de Varsòvia 1954-56, centre aquest darrer on es doctorà el 1966 També estudià orgue, direcció i composició Fou director del Cor de Cambra Nacional de Polònia, a Varsòvia 1956-59 Des del 1957 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia, on el 1971 fou nomenat professor i cap de departament d’història de música polonesa Fou professor a la Universitat de Poznan 1977-93 i professor convidat a les universitats de Calgary 1986 i Kansas 1986-87 Dedicà els seus esforços principalment a la recerca sobre…
Santi Nolla Zayas
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria…
Alberto Tomba
Esquí
Esquiador italià.
Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de plata en eslàlom El 1996,…
Josep Maria Figueras Anmella

Josep Maria Figueras Anmella
Museu Colet
Esquí
Esquiador i metge conegut com Pitu Figueras.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’esquí Fou el…
Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002
Esport general
XIX Jocs Olímpics d’Hivern celebrats entre els dies 8 i 24 de febrer de 2002 a la ciutat de Salt Lake City (Utah, Estats Units d’Amèrica).
El noruec Ole Einar Bjørndalen guanyà les quatre medalles d’or que hi havia en joc en el biatló En la modalitat d’esquí alpí, la gran triomfadora fou la croata Janica Kostelić, que aconseguí tres ors i un argent Mai cap altre esquiador no havia obtingut quatre medalles en uns jocs El finlandès Sampa Lajunen guanyà tres medalles d’or en la combinada nòrdica i l’holandès Jochem Uytdehaage dos ors, un argent i un rècord del món de patinatge de velocitat En la categoria femenina, l’alemanya Claudia Pechstein obtingué dos ors En el torneig d’hoquei sobre gel, el Canadà, després de 50 anys sense…
Jocs Olímpics de Vancouver 2010

Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Vancouver (2010)
@ Vancouver/COVAN
Esport general
21a edició dels Jocs Olímpics d’Hivern.
Se celebraren del 12 al 28 de febrer Tercers Jocs Olímpics d’hivern celebrats al Canadà després dels de Montreal 1976 i Calgary 1988, tingueren lloc principalment a Vancouver província de la Colúmbia Britànica i a l’àrea metropolitana de la ciutat Richmond, West Vancouver i el territori de les University Endowment Lands A uns 125 kms de Vancouver, a la localitat de Whistler tingueren lloc les proves d’esquí alpí i d’esquí de fons Participaren en els Jocs un total de 82 Estats, i hi participaren uns 2600 atletes Els esportistes del Canadà foren els que més medalles d’or s’…
Jocs Olímpics d’Hivern
Esport general
Esports de neu organitzats en olimpíada.
Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l' esquí alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge i l'hoquei sobre gel Posteriorment hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló des del 1960, l'esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…
Stephen Harper

Stephen Harper
Política
Polític canadenc.
Graduat en ciències econòmiques a la Universitat de Calgary, on es doctorà el 1993 i exercí la docència Treballà també en la empresa privada Vinculat en la seva joventut al Partit Liberal, el 1985 s’uní als conservadors aleshores Progressive Conservative Party i des del 2003 Conservative Party Fou diputat al parlament canadenc del 1993 al 1997, i posteriorment, enfrontat a la direcció del partit l’abandonà per unir-se a l’Alliance Party, del qual fou nomenat líder el 2002 i en negocià la fusió amb els Progressive Conservative Party que donà lloc al Conservative Party 2003, del…
Franz Paul Decker

Franz Paul Decker (2006)
© Generalitat de Catalunya
Música
Director d’orquestra alemany nacionalitzat canadenc.
Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E Pabst i Ph Jarnach A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia Director musical a Krefeld Rin del Nord-Westfàlia el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953 Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968 El 1966 substituí Zubin Mehta al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Mont-real,…
,