Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les ciutats, les…
Lluís Roís
Literatura catalana
Escrivent.
Vida i obra Poeta convers, fou acusat per Jeroni ↑ Fuster i per Pere d’ ↑ Anyó d’heretge talmudista davant de la inquisició l’any 1490, com a conseqüència de la rivalitat mostrada en el certamen poètic immaculista del 1486, on Roís guanyà la joia del marsapà amb la composició Misteris profundes los àngels cantaven Participà també al certamen en honor a sant Cristòfol del 1488, on s’endugué la imatge d’or del sant amb la poesia Aprés d’aquell tan rich virginal temple Un Lluís Roís figurava entre els dotze membres del comitè de justícies creat pels agermanats per guardar la…
nin blauet

Nins blauets durant el Cant de la Sibil·la al santuari de Lluc
Lluc, la llar de la mare
Cristianisme
Membre de l’escolania del santuari de Lluc (Escorca, Mallorca), fundada el 1531 a imitació de la de Montserrat.
El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’…
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte…
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars…
lliçó
Música
Cadascun dels fragments de la Sagrada Escriptura o dels Sants Pares que el lector canta en la missa i l’ofici diví.
Es tracta d’un tipus de cant, entre la declamació i el cant pròpiament dit anomenat per alguns teòrics "cantillació" o "cantilenació", que des d’antic fins a la introducció de les llengües vernacles en la litúrgia romana 1964 era la manera com els ministres del culte cantaven les oracions, les lectures, els prefacis, etc, i com encara es canten en les diverses litúrgies orientals Cal cercar-ne l’origen en la lectura "cantada" de l’Escriptura a les sinagogues, amb l’influx, pel que fa al ritu llatí, de la lectio oratoria clàssica Es tracta de melodies senzilles, gairebé…
chanson de geste
Música
Gènere poètic i musical francès de l’època medieval.
La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el…
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més…
moira
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Cadascuna de les divinitats del destí, en la mitologia grega.
Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim…