Resultats de la cerca

Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…

Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats…

El grup Z és sovint un carbonil, un grup ciano o un aril substituent

Catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics en què el carbonil és aportat per la lisina o per l’arginina Intervé en la digestió intestinal

Apareix quan els hidrògens del grup metilè són activats per la presència de dos grups carbonil L’hidrogen del grup hidroxil té caràcter àcid, i pot ésser substituït per ions metàllics i també per grups acils si la reacció es produeix en presència de piridina

Si aquest grup va unit a dos radicals monovalents, és una amina secundària si va lligat a dos radicals carbonil, és una imida En el cas més corrent, va lligat a un àtom de carboni i el grup funcional és =C=NH, com en les aldimines R-CH=NH i en les cetimines R-C=NH-R´

Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc

Les propietats dels cetoàcids i dels aldoàcids varien en relació amb la distància relativa de llurs funcions oxigenades Així, els α -cetoàcids com l’àcid pirúvic CH 3 COCOOH, en general, presenten simultàniament les reaccions dels grups carboxil i carbonil són composts de gran reactivitat, i constitueixen productes intermediaris importants d’interès bioquímic en el metabolisme dels albuminoides i dels glúcids Els β -cetoàcids són composts que tenen comportament anàleg a les 1,3-dicetones i a l’àcid malònic són molt inestables cetoèster

Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta

Aquest enllaç és anomenat glicosídic Els glicòsids que deriven de la glucosa són anomenats glucòsids , els de la galactosa, galactòsids , etc No presenten mutarotació perquè el grup carbonil és blocat i, per tant, l’hidroxil del C-1 resta immobilitzat per l’enllaç Són anomenats O-glicòsids si l’enllaç es pot donar entre un sucre i un alcohol o un àcid carboxílic esterglicòsids, i N-glicòsids si són originats per deshidratació entre l’hidroxil hemiacetàlic i un grup HN entre aquests darrers hi ha els nucleòsids i els polinucleòtids